Mal dia per criticar el funcionariat, avui que han sortit les llistes dels nous mestres i profes que s’incorporen al Departament d’Educació (per cert: FELICITATS, GEMMA i JAUME), però de vegades toca. I això que he fet allò tan primordial de no publicar en post en un moment d’escalfament mental. Segons el que escrius, cal deixar-lo reposar i tornar-lo a mirar abans de fer clic al botó fatal, i encara recordo aquella màxima de procurar parlar bé, o callar, però realment el meu gremi és mereix crítiques des de dins i des de fora.
Què li passa al personal quan accedeix (perdó: GUANYA) a la condició de funcionari? Regiramenta cerebral a lo Dragon Khan? Desvinculació aguda i irreversible del món real? Tonteria simple, pura i dura? Veient el que preocupa i agobia a molts dels meus companys de feina, qualsevol diria que van néixer i ser investits funcionaris l’endemà, tal és el seu desconeixement i despreci de la realitat que ha de patir la resta dels ocupants del món laboral. Els veig rumiar, agobiats per reestructuracions més o menys emprenyadores però clarament inevitables, lliutant per uns privilegis que equivocadament interpreten com a drets i queixant-se de l’estrés i la pressió que pateixen, i de com perilla la seva estabilitat (a la qual confonen amb “status”), obviant l’absurd de presumir de patiment quan es tenen les garrofes (poques o moltes) garantides cada final de mes.
El món de l’Administració es pot mirar de moltes maneres, i és ben cert que són bastants (no m’atreveixo a dir molts) els que, malgrat la mala fama del funcionariat, tenen una verdadera actitud de servei públic i treballen amb dedicació. Però el que no es pot permetre és el victimisme dels que obliden que en molts sentits són uns privilegiats, dels que confonen aprovar amb guanyar i dels que es refereixen al seu lloc de treball com a una propietat privada. Per això, també cal reconèixer el mèrit dels que esperen a ser “reestructurats” amb dignitat i paciència. No se’ls veu molt, justament perquè no van pel món rasgant-se les vestidures o acusant als altres d’haver-los “robat” la feina, però hi són i els conec de ben a prop.
Als que us heu incorporat avui al col·lectiu de funcionaris, us desitjo bona memòria per recordar com és la realitat, sentit comú per no perdre el nord i responsabilitat per fer la feina ben feta. Alguns som funcionaris de l’Administració, però tots en som usuaris i crec que ens mereixem un bon servei. Ah, i felicitats.
No conec personalment a l´altre “felicitat” Jaume, però estic segura que si te la mateixa passió per la seva feina que la Gemma, avui el “Funcionariat” està de enhorabona, ha fet 2 fitxatges magnífics. Mercè
Entre la mama i la tieta…
moltíssimes gràcies!!!
M’apunto el comentari. I felicitats al Jaume!!!
Magnífic l’últim consell; intento aplicar-me’l cada dia, i sé que no és fàcil. Però és vital per no convertir-se en un zombie més!!!
Doncs com ja soc mig funcionari…. espero sapiguer mantenir el nord i cumpli la dita de que un funcionari es un servei DE l’Estat i un servei PER la societat.
C2C
Respostes:
))))) No m’estranya que hagis aprovat! Si algun dia un mosso m’ha de de posar una multa, espero que siguis tu, jejejeje. I sort diumenge!
Molt bé, Bernat, veig que encara tens fresca la part teòrica de les opos
—-
Gemma: sense comentaris. T’HO MEREIXES. Ara, vigila amb els nens de primària, que crec que mosseguen. És clar que sempre et puc posar en contacte amb en Bernat.
—-
Croat Català: tu mai seràs un zombie. Tens massa sentit crític, i crec que això és vacuna garantida.
—-
Anònima Mercè:
De vegades l’Administració encerta, sovint sense massa intencionalitat, però ja veus que passa. En Jaume també és tot un crack, o sigui que divendres vam tenir dia rodó.