Una bici plegada ja no és una bici

És del saber generalitzat que la Brompton és la millor bici plegable de ciutat, i una de les que queden més petites i compactes després de plegades (no sé si la que més). En tots els anys que fa que tinc la meva Brompton puc dir que en general no he tingut problemes per entrar amb ella, plegada, a tota mena de llocs, tret d’alguna deshonrosa excepció que aquest post vol “homenatjar”.

He entrat amb la Brompton -plegada- sense problemes a una llarga llista de llocs, com ara el transport públic (tot i que sé qui ha tingut algun problema amb l’autobús), diferents departaments de la Generalitat, empreses privades, sales d’actes, col·legis professionals, centres comercials, restaurants, botigues, centres d’atenció primària, hospitals… Al començament la portava camuflada dins la bossa de transport Brompton, però fa temps que vaig abandonar l’incògnit (excepte en llocs molt puntuals, on em puc témer una reacció negativa) i la meva bici entra sense problemes, a cara descoberta, normalment amb comentaris elogiosos dels que la veuen.

Quina llàstima que justament el darrer problema me l’hagi trobat a l’Ajuntament, concretament a la seu del meu districte, planta baixa, oficina d’atenció ciutadana, on vaig anar en un horari en què hi havia poquísima gent i per tant el petit espai que ocupa la Brompton no podia molestar a ningú… tret del guàrdia urbà de la porta. Algú hauria de fer entendre a aquestes persones que una bici plegada ja no és una bici, sinó un “paquet”, fins i tot més petit que molts altres que entren sense problema a les dependències municipals. No pot ser que el nostre dret de fer gestions a l’administració pública depengui del criteri del guàrdia o vigilant de seguretat de torn i de les seves fòbies o fílies. Per això aprofitaré per enllaçar aquest post a un tweet adreçat a l’alcalde, esperant que la meva desagradable experiència a Les Corts almenys pugui servir per alguna cosa.