Ha costat uns quants anys tenir una conversa d’ascensor de la feina en aquesta línia, amb doble mèrit perquè el dia en qüestió hi havia previsió de pluja.
Una persona que ve cada dia en cotxe des de fora de Barcelona, ha comentat amb un somriure l’enveja per poder venir en bici a la feina i m’ha explicat, de manera espontània, allò que ja sé però resulta curiós escoltar de boca d’unaltre, és a dir, els avantatges d’anar en bici per Barcelona. Hauríem pogut parlar també dels inconvenients, però 3 pisos no donen per a tant.
Aquesta conversa m’ha fet venir al cap el vídeo sobre els carrils bici de Londres que uneixen la perifèria amb el centre de la ciutat. Pel que m’ha comentat aquesta persona, si pogués disposar d’una xarxa d’aquest tipus de ben segur la faria servir, i igual que ella, segur que molts altres li podrien treure un bon profit. El que a Londres es veu natural aquí pot semblar ciència-ficció, però si fa 6 anys, quan vaig començar a venir a la feina en bici, m’haguessin dit que l’any 2011 seríem tants, i de tota mena, els que cada dia pedalejaríem per Barcelona, que les places d’aparcament de bicis en aquesta casa s’haurien multiplicat, fins i tot que Barcelona disposaria d’un servei públic de préstec, m’hauria semblat increïble. Ara només cal esperar que l’Ajuntament no sigui capaç d’aturar aquest progrés (la voluntat municipal de moment sembla no apuntar bones intencions pro-ciclistes) i que la força del col·lectiu que ha apostat per la bici com a mitjà de transport, públic i privat, ens permeti seguir avançant.
