L'escenari de l'Auditori, el dia de la gradUOCació
Uns quants companys de fatigues masteritzadores i jo mateixa ens hem graduat “oficialment” del Màster d’Educació i TIC a la UOC. Ha estat inevitablement llarg, amb els nostres amics i/o familiars acompanyant-nos des de la llunyania del “galliner” i fent fotos com aquesta. Santa paciència…
Amb el Miquel Calzada com a padrí de promoció, hem complert amb tot el cerimonial, copa de cava inclosa, i hem recordat als que, com el David, la Maria Dolors o la Patrícia, ben aviat seran en el nostre lloc. El millor del matí, evidentment, ha estat compartir amb els companys ja no només virtuals (i és que aprofitem la mínima per fer trobades presencials al primer bar que es posa a tir) anècdotes, reflexions, presentacions de les respectives parelles, tot comprovant que el màster de la UOC m’ha deixat en la millor de les companyies. Una etapa més que ens ha ajudat a generar coneixement compartit, a emprar vocabulari qui fins ara molts de nosaltres desconeixiem, a perdre-li la por al LOM…
La UOC, amb totes les seves mancances i tantes coses per millorar, dona un servei necessari que quedava ben reflectit en les mirades il·lusionades de tots aquells (joves, no tan joves i francament vells) que pujaven a l’escenari com si anessin a fer la primera comunió. Al contrari que a les Universitats presencials, la majoria dels comentaris dels nous graduats parlaven d’un pas més i no d’un punt final, perquè no només han après Psicopedagogia, Enginyeria o TIC, sinó també a gestionar el propi temps i a incorporar la formació superior en la vida quotidiana, compaginant amb el treball i no fent compartiments estancs de cada etapa vital.
Felicitats a tots i gràcies a la nostra tutora Carme, en gran part responsable del nostre èxit, que ens ha acompanyat i motivat durant tot el camí…
