La difícil normalitat

9 11 2009

Fred i vent a Barcelona aquests darrers dies. Bé, relativament, perquè amb els nostres ulls voldrien plorar els ciclistes holandesos, alemanys o danesos, allò sí és fred i vent, i també neu i pluja.

La curiositat aliena es multiplica quan arribes amb la bici, sense cara de neguit, ni ferides visibles, i a sobre vestida amb faldilla i amb mitges de fantasia. Fa un moment era una incívica neo-progre destorbadora, usurpant el sacrosant espai dels cotxes (i sobretot dels taxistes), digna de rebre les pitades reglamentàries, i de cop i volta soc una mena d’heroïna, una dona valenta i d’idees fermes, i em faig digna d’un comentari que no acabo de saber com prendre’m: “això diu molt de tu”.

Com deien als còmics (llavors, tebeos) de quan jo era nena, “ni tanto, ni tan calvo”. Ni soc un perill urbà, ni cal que em posin la medalla al mèrit, tampoc he arribat a la feina en ple temporal ni considero que m’hagi jugat la vida tot fent camí. Com costa de normalitzar això de la bici a la ciutat… però espero poder deixar-lo en herència als meus néts.





Afany per la segregació

2 11 2009

Segurament a la vida, en general, no hi ha massa casualitats ni coincidències. Hi ha situacions que passen perquè les sabem o les volem trobar, perquè ens les busquem o perquè som capaços d’identificar-les en veure-les. Una d’aquestes situacions és que jo treballi per a l’educació inclusiva i també dediqui aquest blog al que algú podria nomenar la inclusió ciclista. Fent una mirada als posts, veig com molts d’ells parlen de trobar un lloc per a les bicis en una ciutat motoritzada. Un lloc que els correspon per dret, norma i evolució cívica, però que en la realitat i l’ús diari desperta susceptibilitats i, perquè no dir-ho, pors, i és que a molts dels usuaris de la via pública (cotxes, motos, alguns vianants) els sembla que compartir l’espai és cedir part del seu, i els sembla que el seu espai ho és per dret de naixement, de tradició, de meritatge.

En el món educatiu també passa, massa sovint, que sota un discurs aparentment inclusiu s’amaguen pràctiques segregadores que prioritzen l’objectiu de perpetuar un status de poder. La paraula “inclusió” es posa a tot arreu com el Sant Cristo gros, perquè és que el que “toca” legalment, èticament i dissimuladament, però darrera la prèdica s’hi amaguen operacions de maquillatge que parlen d’ubicació, no d’inclusió.

De la mateixa manera que dues ratlles paral·leles damunt una vorera no només no generen inclusió ciclista sinó enfrontament amb els vianants, la ubicació d’un nen o nena amb discapacitat en un aula amb les estratègies de treball del segle XIX i la classe magistral i fitxes adaptades com a eines sacrosantes, no genera inclusió sinó impostura. Són actuacions disfressades, com la canalla aquests darrers dies, camuflades de inclusió, i darrera la màscara hi ha l’afany per una segregació que sona lletga però que tants (i tantes) volen mantenir i fins i tot augmentar, al preu que sigui.





Cercant el carril

16 11 2008

La meva ruta de fa uns dies de punta de punta de Barcelona em va deixar en un estat de confusió. Després de consultar el mapa de carrils bici de la web de l’Ajuntament de Barcelona, estava ben convençuda de que podria arribar via carril fins al mateix carrer Malats (i més enllà, si hagués volgut). Però un cop arribada a Fabra i Puig, el carril, que tampoc havia estat massa ben senyalitzat fins al moment, va desapareixer del tot. Estació, gent, nens que sortien del cole… Com que anava per feina i no de passeig, va ser més fàcil primer mig jugar-me la vida al costat de cotxes i busos, i tot seguit posar peu a vorera i arribar fins al carrer Malats caminant. En preguntar a alguns residents de Sant Andreu (usuaris del bicing) on era aquest carril que anava més enllà de Fabra i Puig, no m’ho van saber dir. I vaig pensar que potser m’hi havia malfixat.

Avui he comprovat -novament- que el suposat carril sí surt al mapa municipal, com a existent. Em pregunto: hi és? on és? i perquè no està prou senyalitzat com perquè la gent de fora que fa el recorregut de la Meridiana, o fins i tot alguns dels residents del barri, el trobin?





L’arc de Sant Martí, des de la feina.

31 10 2008

Posted by ShoZu





Alta tecnologia

24 10 2008

A can Quim, combinable amb mides de 1,5 l i 500 ml, per ajustar el posicionament…

Posted by ShoZu