Auriculars

Pel que veig anant en bici, alguns ciclistes no saben que a Barcelona està prohibit (i multat, que en conec uns quants casos) anar en bici amb auriculars. Sigui un o dos (que també en conec que han fet la prova i jo mateixa vaig fer la consulta), la multa és la mateixa. O potser ho saben o no els importa, clar. En canvi per la meva percepció i les meves converses com a visitant, a altres ciutats europees, pots anar en bici amb auriculars sense cap problema.

Entenent que cada ciutat té el seu marge per a la pròpia ordenança i també que (afortunadament) les normes evolucionen, i partint de la base que em considero una persona que quan condueix on va en bici, s’esforça per dedicar tots 5 sentits a l’activitat, el cas és que no acabo d’estar d’acord amb la lògica de que ni tan sols es pugui portar un auricular quan es va en bicicleta. Ja no parlo dels vianants, que anem com volem i sovint despistats, sinó dels cotxes, on jo puc conduir legalment amb la música a tota canya a 50 km/h per molts carrers de Barcelona i sense sentir ni un borrall del que passa fora del meu habitacle. També parlo de les motos i els seus famosos cascos homologats, de vegades a un volum tal que et permeten escoltar perfectament les seves converses telefòniques o la música que estan escoltant quan pares al seu costat al semàfor. Molts conductors i motoristes circulen amb uns auriculars virtuals o reals que els aïllen acústicament del que els envolta, sense cap problema des del punt de vista normatiu. Bastants vianants també van per la vida “auricularitzats” i es juguen la vida travessant per on no toca i sense possibilitat de sentir (per exemple) el timbre d’avís del ciclista de torn. Tot és normal, assumible, comprensible… fins que la persona en bici entra a l’equació: el ciclista, a Barcelona, no pot portar ni un auricular. Considero que aquesta seria una norma a revisar i a “equalitzar” amb altres ciutats europees i altres modalitats de desplaçament, però com que no sóc legisladora, aquí ho deixo.

Mentre, jo seguiré anant en bici amb la música, de vegades, sonant sola al meu cap. Els auriculars els deixo a la motxilla i me’ls poso quan camino.

Anuncis

Travessant Verdaguer

Podria fer tota una sèrie de com travessar les places de Barcelona, en aquest cas faré la comparativa directa.

Aquí està el vídeo de com travessar la Plaça Verdaguer, sentit Llobregat (és de fa un temps, però tot i amb el canvi del carril-bici de Pg Sant Joan a calçada, l’alternativa de pas senyalitzada per a bicicletes segueix sent la mateixa). Seguint les indicacions i amb les fases semafòriques habituals, el dia del vídeo vaig trigar més de 2 minuts en travessar la plaça.

I tot seguit el vídeo amb els pocs segons que es triga en travessar la plaça en mode #machitocalzada tal com em recomanen molts dels meus amics i coneguts que van en bicicleta, però que sincerament jo no m’atreveixo a fer un dia laborable, amb la intensitat del trànsit i les velocitats que agafen cotxes i motos en aquesta plaça.

La roba més adequada

Companyes i amigues que comencen a anar en bici per la ciutat de vegades em demanen consells sobre la roba més adequada. Són fàcils de donar perquè a no ser que treballis a una zona molt molt molt alta de Barcelona (i en aquest cas aniria bé optar per la bimodalitat o la bici elèctrica) la roba més adequada és exactament la mateixa que portes cada dia. Afortunadament cada vegada sento menys aquella pregunta de “pots anar amb aquesta faldilla/aquest vestit/aquest el que sigui amb la bicicleta?”. La resposta sempre és sí.

Els que fem servir la bici com a vehicle de transport per Barcelona normalment no anem per la vida licrats ni amb calçat ciclista, anem amb la nostra roba normal, adequada a la nostra activitat i ajustada al nostre estil. Jo no tinc sabates de taló però no dubteu que si en tingués, aniria en bici amb elles, igual que hi vaig normalment amb faldilla i, a l’hivern, amb els meus abrics i complements de diari.

Barcelona és una ciutat amb una metereologia de privilegi. No fa massa fred, normalment tampoc fa massa calor, no plou massa i quan plou, no ho fa massa dies seguits. Per lliurar-se del poc fred que fa n’hi ha prou amb qualsevol peça d’abric, com la que portaríem per anar caminant. Per superar la poca pluja que puguem trobar, jo opto per una capelina (més ben dit, dues, en tinc una a casa i una a la feina). Més enllà d’això i de pensar en afegir una capa de roba addicional (entre l’abric i la roba de vestir, o pel damunt de l’abric com a tallavents) en el cas de la gent molt fredolica, pocs consells més es poden donar. Bé, sí, si ets persona de portar bambes o sabates de cordó, vigila que no quedin trabats amb la cadena, ja que podries tenir un accident bastant absurd. Si ets de portar sabates amb talons ben alts o plataformes, l’experiència (aliena) em diu que podràs pedalar sense cap problema.

En bici a la feina

Anar a treballar en bici, malgrat el que pensin algunes persones, no és un perill i ni tan sols un stress, és una experiència en general agradable i fins i tot relaxant, més encara des que els carrils bici s’han multiplicat i tinc la sort de fer un recorregut força tranquil de casa al treball, o als diferents llocs on de tant en tant em toca anar a treballar.

Un exemple és aquest vídeo, en el qual travesso Barcelona gairebé de punta a punta en uns 25 minuts (de temps real, el vídeo està abreujat), i només amb alguns moments puntuals de stress, quan he de travessar determinades places de la Diagonal (molt mal resoltes i altrament dites #bicinyaps) o quan he de vigilar amb alguns motoristes “prisites” amb una compulsió aparentment incontrolable que els empeny a envair el carril bici.

Tot i aquests moments, la sensació agradable d’arribar en bici a la feina no té res a veure amb la de fer-lo en cotxe o moto, com havia experimentat en altres etapes de la meva vida. És per això que recomano a tothom que provi de desplaçar-se en bicicleta per Barcelona, és una experiència cada dia més agradable i segura, i pel que veig en el meu dia a dia, cada dia més escollida pels meus companys de feina, de gimnàs, amics i veïns.

Jo no escupo a terra

Ni llenço papers. Ni pixo al carrer. El dia que la companya que ve en bus a la feina va veure pel camí un individu pixant a una cantonada, no em va demanar explicacions, tot i que aquell dia jo havia vingut caminant. Mai no m’ha passat que algú em digui: avui he vist una persona a peu escupint a tort i a dret, eh? eh? I just abans altra que llençava un paper al terra, què tens a dir, eeeeh????

Quan veig un motorista que puja a la vorera, amb la seva moto en marxa, i aparca davant de la porta malgrat ser una vorera estreta i/o tenir places d’aparcament en calçada a pocs metres, no truco a la meva germana, per dir-li: he vist un motorista incomplint la normativa i ocupant la vorera què tens a dir, per què ho feu això?  Quan llegeixo a les notícies que un motorista atropella a un vianant, tampoc li envio un missatge dient: veus què ha passat? és que la gran majoria aneu com bojos. eeeeh?

Quan de camí a la feina un motorista m’avança a tocar, no em queixo amb el meu company de feina que cada dia ve en moto ni el faig responsable del que ell no ha fet. No espero que em demani excuses per aquest motorista incívic, d’entrada imagino que el meu company de feina, igual que la meva germana, no fa aquestes coses, o en qualsevol cal li presssuposo la inocència.

Llavors, si us plau, quan veieu un ciclista que fa el que no toca, deixeu-me tranquil·la. Si no sóc jo, ni un fill meu ni el meu marit, no cal que em digueu res, i per descomptat no m’exigiu que demani excuses.

Carril bici davant d’una escola

Fa un temps que es parla del tema del carril bici del carrer Ganduxer, i com sempre surten arguments a favor i en contra. Els meus, sent una persona que es desplaça per la zona en bicicleta i busca rapidesa, facilitat i seguretat en els meus desplaçaments, són a favor. Lògicament puc entendre alguns dels que són en contra, però la meva opinió és que massa sovint els arguments reals no es manifesten i el que es diu per amagar-los acaba caient en el ridícul.

Des del meu punt de vista, els arguments opositors tenen en gran part a veure amb la pèrdua d’espai que “patiran” els vehicles motoritzats (és igual que tinguin 2, 3, 4, 5 carrils, quan en perden un acostuma a ser la fi del món), tant per circular com per aparcar o parar en doble fila. Entenc que costi objectivar el fet de que durant molts anys des del cotxe i la moto s’hagi fet un ús i abús de l’espai, i que costi deixar-se prendre el que consideres com a propi, malgrat no ho comparteixi em sembla una reacció lògica per part de certes persones. El que no vull entendre és que es posin excuses “opositores” barates com ara la pujada que fa el carrer Ganduxer o el fet que el carril bici passi per davant d’una escola.

Començaré pel que em sembla més important. Per a mi, que un carril bici passi davant d’una escola és un valor afegit, per a l’escola i pel carril, i ho dic com a persona que fa molts anys va ser alumna, com a mare i també com a profe. Ja ens podem omplir la boca de mobilitat sostenible i de lluita contra la contaminació, però si seguim portant els nens al cole en coche o moto… poca cosa farem, les persones aprenem del que veiem fer i sobretot del que fem, no del que ens expliquen. Un carril bici davant del cole pot donar l’opció d’arribar en bici a molts alumnes, i fins i tot no cal escalfar-se massa el criteri pedagògic per aprofitar-lo i treballar in situ aspectes educatius que són transversals a les ciències socials, naturals, la tecnologia, l’educació física, la tutoria…

Finalment, pel que fa al “gravíssim inconvenient” de la pujada que fa Ganduxer i que, segons algunes persones amb certa representativitat associativa al barri, sembla que ni els nens podran arribar a superar, només volia recordar tres cosetes:

  • Des de fa molts anys les bicis tenen marxes (de fet la meva en té 6).
  • També des de fa molts anys, hi ha bicis elèctriques (tot i que jo encara no he necessitat una per anar a treballar a la Via Augusta).
  • La meva generació, quan la majoria de les bicis no tenien marxes i a més pesaven bastant, ja pujava carrers amb molta més pendent que Ganduxer, i no recordo que tinguéssim grans problemes. Imagino que els nens i nenes del segle XXI no seran menys que nosaltres, al contrari, i més encara amb les bicis del segle XXI.

Sensacions

Amb l’experiència que em dona poder comparar les sensacions de conduir cotxe i moto amb la d’anar en bici, no tinc dubte de quines són les més gratificants. Segur que moltes persones que van en bici a la feina compartiran amb mi aquell pensament al final d’un dia especialment pesat de treball quan et ve al cap allò de “bé, almenys ara aniré en bici cap a casa“. Malgrat el trànsit, la contaminació i els “prisitas” de vegades ens ho posen una mica difícil, poques maneres millors hi ha de gaudir la nostra ciutat que anant en bici. El món et passa prou ràpid però no massa, pots descobrir aspectes de cada carrer que serien molt difícils d’apreciar en cotxe o moto i et desplaces normalment a bona velocitat sense perdre el contacte amb la realitat que t’envolta, sense contaminar ni fer soroll, sense ocupar massa espai. Millores la teva salut i contribueixes a millorar la de tothom, i de pas t’ho passes bé. Com valor afegit, saps que quan arribis a destí no hauràs de perdre temps buscant aparcament, ni diners pagant per aparcar, igual que tampoc perds el temps a la cua de la benzinera ni has d’apartar pressupost per omplir cap dipòsit de gasolina o diesel.

Per aquests motius i aquestes sensacions, recomano a tothom que pugui, optar per la bici. No cal tenir unes grans condicions físiques ni ser especialment valent ni tenir molts diners (tot i que si els tens, hi ha bicis “de categoria” i molts complements per gastar-se uns quants milers d’euros). Si has de fer molts kms o moltes pujades i no et veus amb cor, sempre pots optar per una elèctrica, pedalaràs igual però amb la sensació (com deia fa poc una amiga) de que algú et va empenyent. Cada dia que passa tenim més carrils bici i més zones amb barreres físiques de reducció de velocitat pels vehicles a motor, que també milloren la seguretat dels que anem en bicicleta. Us animeu?