Bici i tren


Normalment, fan de bon combinar, sobretot si parlem dels FGC (a la RENFE, millor ni ens acostem), però aquesta setmana vaig patir un vagó dels FGC, en hora gairebé-punta i sense l’espai condicionat per posar-la. La primera reacció va ser d’agobiament immediat. Acostumada a les reaccions d’alguns vianants en veure la bici, ja m’esperava un autèntic linxament. Mirar d’arraconar-se era inútil: no hi havia on. Vaig fer mil esforços per posar-la on molestés menys i em vaig resignar a patir la indignació generalitzada de tots aquells passatgers que em miraven amb cara rara.
Però la vida “nos da sorpresas”. Quina va estar la meva en veure que, responent a les meves (sinceríssimes) disculpes, la majoria del passatge d’aquell curiós vagó (joves, quarentons, avis…) es van posar immediatament al meu costat, acceptant disculpes, queixant-se de la manca d’habilitació per part dels FGC i ajudant-me a no molestar. Tothom amb una amabilitat exquisita, tothom amb bones paraules, molts fins i tot amb un somriure. No m’ho havia trobat mai. Potser sí que algun dia vianants i ciclistes podran fer “plataforma” comuna per defensar els seus drets i les seves necessitats, tot cercant una ciutat més a la mida dels éssers humans i menys sota la tirania dels cotxes i les motos. Potser.

La imatge és de http://www.pedalibre.org/

Anuncis

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s