RENFE i bicis: cal ser un Ironman

Avui he vist part de la dura realitat d’aquells que volen transportar les seves bicis a RENFE (trens regionals) en el famós horari de 10 a 15, i he comprovat part de la carrera d’obstàcles que ha hagut de fer el grup de nois educadíssims per:

a) Estar atents a l’anunci del tren i buscar l’ascensor que baixava fins a l’andana.
b) Adonar-se que l’ascensor era insuficient per a ells i els avis carregats amb maletes, i per tant anar a l’entrada general.
c) Passar les barreres amb la bici aixecada (això era per a nota, la maniobra era complicadíssima i demanava no només força, sinó també rapidesa, agilitat, picardia i molta paciència per part de tots els que també preteniem passar per les barreres).
d) Baixar les escales andana avall (sort que les bicis portaven amortiguadors).
e) Trobar un lloc a l’andana on no molestessin ningú (MI4).
f) Pujar al tren, o sigui, escalar al tren, evidentment després de tots els passatgers que anavem a peu.
g) On hauran deixat les bicis, no ho sé, però al meu vagó ho haurien tingut molt difícil.

Ah, i anessin on anessin, de tornada al tren abans de les 3 de la tarda. Cada vegada és més clar que les bicis són les ventafocs del transport, per més medalles que es vulguin posar els càrrecs públics. Jo que volia provar les vies verdes, crec que ho tindré difícil.

Anuncis

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s