Carril bici de misèria

Avui m’he fet la Diagonal gairebé sencera, de punta a punta.

El tram inicial, que conec de sobres, tot i ser compartit amb els vianants i la seva tendència a caminar pel mig de les línies paral·leles, té un bon passi perquè és força ample i hi ha molt d’espai per a tothom.

El tram entre Francesc Macià fins al carrer Aragó, també conegut, és un malabarisme al·lucinant on els vianants creuen com poden, els kioscos posen els diaris, els gossos campen ben sueltos… en fi, el desastre de sempre.

Des del carrer Aragó fins a les Glòries allò és com la dimensió desconeguda. Un primer tram de carril inexistent, obres, encreuaments “a dojo”, un segon amb una Rambla sense carril marcat on alguns vianants (per variar) miren malament. Els és igual que vagis a 5 per hora o que els passis a 5 metres. Solució: no mirar-los.

Creuar la Plaça de les Glòries és totalment cutre. El carril, situat a la vorera, es difumina en aquelles taques interminents. Ja estalvien fins i tot en la pintura. Una cosa és ser sostenibles i altre és ser patètics…

D’allà fins al carrer de Josep Pla, almenys ens tornem a trobar les famoses ratlles a nivell de rambla. Aquest recorregut té un punt de cross, amb tapes de clavegueres i registres, a banda de les senyores decidides a passejar el cotxet (amb nen i tot) pel ben mig de les dues ratlletes, quan la rambla central, amplíssima, està absolutament buida. Mecanismes inescrutables de la ment humana.

Al carrer Josep Pla representava que hi havia un carril bici segregat. De bici-cross, més aviat. El ferm estava indecent, les línies delimitaven un espai asimètric. Algú sense la paraula “manteniment” al seu diccionari el va manar fer no ser quan de temps ençà, i així ha quedat.

Bé, per sort el dia era fantàstic, la temperatura bona, el sol d’aquell que fa ganes d’estar al carrer. Trekking a banda, la bici (com sempre) ha estat una excel·lent manera d’anar a treballar.

I finalment, chapeau a l’Hotel AC Barcelona, on han estat extremadament atents i m’han ofert, sense cap mena de problema (més aviat, al contrari) aparcar la bici al pàrking de clients. Així dona gust.

Anuncis