Fauna urbana

Ja havia parlat de la iaia que escridassa a les ciclistes “assassines” com si portessim el 666 tatuat al front, també de l’avi que prova d’encertar-te d’un cop de bastó o de l’home que amenaça amb el puny. Crec que no ho havia fet de l’avi que seu ben tranquil en un d’aquells bancs tan “ben situats”, a propet del carril bici, i estira el bastó tot esperant que algú ensopegui. M’han parlat de la “senyora” que pel barri de Sants es llença damunt les bicis i resulta lleument ferida, el suficient com per cobrar alguna mena d’indemnització. Fauna urbana diversa, parents propers dels ciclistes “slalomeros” de la Rambla Catalunya o del eixerebrat que es passa tot Francesc Macià per la calçada, en contra-direcció, en una bici holandesa, i a pas de tortuga (tot un crack, té molt de mèrit haver arribat a la seva edat amb aquests hàbits tan… especials).

Però ahir vaig augmentar la classificació d’especímens amb un nou individu, que caminava pel carril bici de la Diagonal, de front a les bicis que pujavem en direcció a Francesc Macià, amb cara de mala persona (o potser és que senzillament era lleig) i una “pota de cabra” agafada amb totes dues mans. I mentre, la guàrdia urbana suposo que compleix ordres multant (o advertint) els ciclistes que gosen desobeir les magnes noves ordenances municipals.

Aquí no tenim un problema d’ordenances, només. Tenim un problema de civisme i educació (deixant de banda el tema de la malaltia mental, que probablement està latent en algun cas). Tenim un problema de respecte i tenim el gran problema de que l’Ajuntament ho està fent tot per enemistar tothom amb tothom. Ja fa anys que l’Ajuntament de Barcelona fa el que pot i més per enemistar ciclistes i vianants, i li hem d’atribuir el mèrit de convertir aquells que haurien de ser aliats naturals en enemics a sang i foc. Amb un disseny deficitari i una senyalització penosa, enemista també cotxes amb motos, motos amb bicis, taxistes amb tothom (és clar, quantes més hores t’hi passes allà ficat, més cabrejat deus estar), en fi, la seva capacitat de generar enemistat és gairebé ilimitada. Sense tenir fe en els miracles, sí en tinc en les solucions imaginatives. O si no hi ha prou imaginació, en les solucions copiades de models millors de vialitat i convivència urbana, que de ben segur en deu haver.

Advertisements

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s