I ara… a la feina!

Si la societat posa algú en el punt de mira, ho fa de totes, totes. L’Ajuntament ha encomanat la bicifòbia i avui, en entrar a la feina, el segurata de torn m’ha comunicat un canvi en les normes d’accés a l’aparcament.

Quan vaig començar anar en bici a la feina, el mateix vigilant em va informar de que l’entrada “reglamentària” era per la rampa d’accés i la sortida, per la mateixa rampa (arrambada a la paret i amb molta prudència), bàsicament degut a que la rampa d’entrada és recta i curta, mentre que la de sortida és llarga i fa corba. Avui, les regles del joc han canviat i les bicis hem d’entrar i sortir igual que els cotxes. Tal com ha dit el segurata “som com els cotxes”. Home, no ben bé. Considero que el fet que una bici surti per la rampa de sortida dels cotxes, a la meva feina, implica no només una molèstia per als cotxes (que s’hauran d’adaptar a la velocitat mínima de la bici en un lloc sense visibilitat) sinó també un perill per al ciclista, que pot ser fàcilment embestit per un conductor que no espera trobar en aquell lloc un vehicle tan lent. Probablement, qui ha establert aquesta nova norma no és conscient de que els ciclistes, al contrari que els cotxes i les motos, no tenim “repris” i que, per tant, ciclistes com jo pujaríem aquesta rampa a peu, tot arrossegant la bici. En resum, aquest fet no representaria cap problema si no fos per l’alta probabilitat de tenir cotxes al darrera, durant un tram curt per als cotxes però llarg per a mi, i normalment irritats pel fet de trobar-me allà al davant. Si bé és cert, com diu el vigilant de seguretat, que els cotxes s’han d’acostumar a anar lents quan van darrera d’una bici, no crec que sigui la meva feina fer aquesta pedagogia en el meu lloc de treball, i menys encara a risc de la meva integritat física.

Com afortunadament la meva bici és plegable, la situació que s’ha generat no em deixa més alternativa raonable que plegar-la i sortir caminant (carregant-la) per les escales de l’entrada principal. Però igualment, i per sentit comú, he fet arribar la meva opinió al responsable i li he demanat una resposta sobre el tema. Em sap greu haver-me erigit en una meva d’activista continua dels ciclistes el Departament, crec que tinc altres coses a fer, però de vegades es generen situacions davant les quals em costa molt quedar-me callada.

A l’ascensor

Amb la Brompton a la feina i si no vull baixar 3 pisos amb els 11,6 kilos, em toca agafar l’ascensor. Allà va, ben plegadeta i arreconadeta, fins ara ningú s’ha queixat i fins i tot hi ha qui li troba la gràcia, pregunta si va bé, es preocupa per si em multaran quan vagi pel carrer o per si arribaré a casa sencera, amb tants perills com hi ha a Barcelona. Diguin el que diguin dels funcionaris, som con la gent “normal”, hi ha de tot i molta gent simpàtica i cordial. Però fa pocs dies van entrar dos persones amb mi que, en tres pisos de baixada (i una parada al 1r), van tenir temps de discutir apassionadament. Ves a saber què portaven d’història prèvia, quan en veure la meva indefensa Brompton i a mi amb el casc (no obligatori, però recomenable), un d’ells es va erigir en “el justiciero peatonero” i va començar a demanar poc menys que el paredón per a tots els ciclistes que corrien per les voreres a tal velocitat que ni els veies passar. L’altre, immediatament, va reclamar que els guàrdies urbans es dediquessin a perseguir cotxes i motos, els autèntics perills de la ciutat, en comptes d’anar darrera de ciclistes pacífiques com jo mateixa, que ja se’m veia a la cara com era de prudent. Jo, allà, me’ls mirava sense saber com s’havia liat.

Cal novament agrair a l’Ajuntament i els mitjans de comunicació com ho han fet de bé per generar enemistats on no caldria i per fer explotar individus que, en aquest cas, era evident que ja portaven la mala llet acumulada. Igual que hi ha manuals de resolució de conflictes, proposo als responsables de la bici a Barcelona que facin un de generació de conflictes, sense cap dubte seria un best-seller.

Per sort, van baixar a la planta 0, tot discutint, mentre jo anava fins al pàrking encara sorpresa per aquest desplegament dialèctic on no vaig tenir temps (ni ganes) de dir ni “mu”.

Resposta?


Curiós. L’Ajuntament no respon, però al diari Metro diu això. No deixa de ser estrany. D’una banda, diu que l’Ajuntament “pretén” fer aquest mapa. Interpreto doncs, que no deu estar fet. D’altra, diu que ha de servir de guia als agents. De guia per sancionar, se suposa. Ups. Hauria de servir de guia als ciclistes, no? Sigui com sigui, no deixa de ser un article en un diari. El meu sentit comú em diu que no et pots refiar de la premsa. Seguirem esperant la resposta oficial. Total, després de més de 5 mesos, ja no ve d’aqui…

Sí o no?

Mira que és fàcil dir “SÍ” o “NO”. O no? Doncs depén qui ho hagi de dir. Si és l’Ajuntament, definitivament NO. Avui torno a mirar l’estat de la meva consulta (reclamada) sobre les voreres practicables i segueixo sense resposta. Ara, ja em deia la meva mare que era molt tossuda. De fet, massa. Torno a provar amb l’alcalde, aviam si aquesta vegada ho he explicat prou clar:

Fa temps que intento esbrinar si l’Ajuntament farà difusió d’un plànol de BCN amb informació sobre les voreres de 5 metres o més, ho he provat enviant un missatge a l’alcalde i mitjançant l’espai d’atenció al ciutadà, però només rebo respostes vagues i, en reclamar una de concreta, em trobo amb que la meva petició es dona per tancada sense més. Només vull saber si aquesta informació es donarà o penjarà a internet en forma de plànol, sí o no? Li demano que faci si us plau el possible perquè pugui rebre una resposta concreta, en comptes de la resposta “estàndard” amb tota la redacció sobre com l’Ajuntament dona suport i informació als ciclistes. Només vull un sí o un no, i (a ser possible) un perquè. Gràcies.

Encara que no ho sembli, jo tinc més coses a fer, i ja hauria oblidat aquesta si al mes de maig (que va ser quan la vaig demanar) algú de l’Ajuntament hagués donat una resposta clara. Tan difícil és?

Ping-pong municipal

La meva pregunta és la de sempre:
Tenint en compte la posada en vigor de la nova ordenança de circulació per a bicicletes, voldria demanar que l’Ajuntament posi a disposició dels ciclistes un plànol de les voreres “practicables”, és a dir, les que fan 5 metres o més d’amplada. En una ciutat com la nostra, on els cotxes i motos respecten poquíssim a les bicis, de vegades és preferible circular per les voreres, sempre respectant els vianants, però a moltes persones en resulta molt complicat saber si una vorera fa 4 o 5 metres d’ample. No voldria haver-ho d’esbrinar quan un guàrdia urbà em vingui a multar i crec que és obligació de l’Ajuntament posar a disposició dels ciutadans tota la informació necessària per a la seva seguretat. Gràcies.

La seva resposta és digna de “Sí, ministre”:
Per indicació de l’alcalde, acusem rebut del correu electrònic que em vas adreçar-li fa uns dies arran de la nova ordenança de vianants i vehicles. La voluntat de l’Ajuntament no és altre que, tal i com hem fet en els darrers anys, seguir treballant conjuntament amb les associacions i entitats ciclistes perquè la posada en marxa de la normativa sigui un element de millora. Per aquest motiu, estem fent una àmplia campanya de difusió perquè els ciclistes disposeu de tota la informació. Et suggereixo que consultis la guia http://www.bcn.es/bicicleta, on trobaràs els consells per a circular amb bici amb seguretat i complint la normativa.

Insisteixo, no em queda cap altre remei:
He rebut el missatge. A l’adreça que m’envien no hi ha la informació que demano. La meva pregunta és molt concreta: està previst difondre un plànol de BCN amb informació sobre les voreres de 5 metres o més?

Tal com parlava divendres amb altra “bromptonera”, de tornada a casa, amoinada també per tanta concreció en el tema de les mesures i tanta incertesa en la informació que “ofereix” l’Ajuntament, potser hauria d’incloure un formulari amb 2 opcions de resposta:
o NO?