I ara… a la feina!

Si la societat posa algú en el punt de mira, ho fa de totes, totes. L’Ajuntament ha encomanat la bicifòbia i avui, en entrar a la feina, el segurata de torn m’ha comunicat un canvi en les normes d’accés a l’aparcament.

Quan vaig començar anar en bici a la feina, el mateix vigilant em va informar de que l’entrada “reglamentària” era per la rampa d’accés i la sortida, per la mateixa rampa (arrambada a la paret i amb molta prudència), bàsicament degut a que la rampa d’entrada és recta i curta, mentre que la de sortida és llarga i fa corba. Avui, les regles del joc han canviat i les bicis hem d’entrar i sortir igual que els cotxes. Tal com ha dit el segurata “som com els cotxes”. Home, no ben bé. Considero que el fet que una bici surti per la rampa de sortida dels cotxes, a la meva feina, implica no només una molèstia per als cotxes (que s’hauran d’adaptar a la velocitat mínima de la bici en un lloc sense visibilitat) sinó també un perill per al ciclista, que pot ser fàcilment embestit per un conductor que no espera trobar en aquell lloc un vehicle tan lent. Probablement, qui ha establert aquesta nova norma no és conscient de que els ciclistes, al contrari que els cotxes i les motos, no tenim “repris” i que, per tant, ciclistes com jo pujaríem aquesta rampa a peu, tot arrossegant la bici. En resum, aquest fet no representaria cap problema si no fos per l’alta probabilitat de tenir cotxes al darrera, durant un tram curt per als cotxes però llarg per a mi, i normalment irritats pel fet de trobar-me allà al davant. Si bé és cert, com diu el vigilant de seguretat, que els cotxes s’han d’acostumar a anar lents quan van darrera d’una bici, no crec que sigui la meva feina fer aquesta pedagogia en el meu lloc de treball, i menys encara a risc de la meva integritat física.

Com afortunadament la meva bici és plegable, la situació que s’ha generat no em deixa més alternativa raonable que plegar-la i sortir caminant (carregant-la) per les escales de l’entrada principal. Però igualment, i per sentit comú, he fet arribar la meva opinió al responsable i li he demanat una resposta sobre el tema. Em sap greu haver-me erigit en una meva d’activista continua dels ciclistes el Departament, crec que tinc altres coses a fer, però de vegades es generen situacions davant les quals em costa molt quedar-me callada.

Anuncis

2 pensaments a “I ara… a la feina!”

  1. Esto ya es el colmo, en que pais estamos, en el pais de vamos a fastidiar a los que quieren cuidar el planeta, o a acabar con ellos, que somos incordios, nos hemos vuelto locos o que?, YO YA NO ENTIENDO NADA, primero te mentalizan para no coger el coche, y luego va y te ponen trabanquetas para no utilizar la bici, que quieren,QUE ALGUIEN ME LO EXPIQUE.

  2. Estamos en un pais de pacotilla. No quieren que vayamos en coche, cada vez hay menos sitios donde se pueda aparcar una moto legalmente, el transporte público es una pena, los ciclistas somos semi-delicuentes mientras no se demuestre lo contrario, los peatones se juegan la vida cada vez que cruzan un paso aunque esté en verde… igual lo que quieren es que no vayamos a trabajar!

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s