Jo no volia ser activista

Bé, de petita, sí. Volia ser activista i revolucionària, i canviar el món. Però ara, la veritat és que ja em feia mandra.

Jo només volia anar i venir de la feina en bici, perquè ja estava farta del ferum a “sobaquillo” del bus, de la conducció salvatge d’alguns xofers de TMB i de les lesions que algunes frenades d’autobuseros amb complex de F1 m’havien causat a l’espatlla. Només volia sortir de casa tranquila, pedalar fins a la feina, fins al gimnàs, fins on fos. Prudentment, tranquilament, anar i tornar sense problemes d’aparcament, sense generar fum, sense colapsar encara més una ciutat de bogeria on no aprofitem el privilegi del bon temps que tenim gairebé tot l’any.

Però entre uns i altres m’han convertit en una activista de la bici, una defensora dels drets dels ciclistes, una cercadora de punts comuns entre els que ens movem per BCN a velocitat “humana” (ciclistes i vianants). Tanta murga d’ordenança ridícula, tanta regulació mancada de sentit comú, tantes queixes absurdes dels que voldrien veure les bicis multades, matriculades, matxacades, prohibides, han fet que hagi de reaccionar per defensar els meus drets. Els meus i els de qualsevol que vulgui anar en bici i prou sense jugar-se la vida ni barellar-se amb ningú.

Ja sé que això no és Münster, però… algun dia, abans que em passi de la bici al taca-taca, podré gaudir només d’anar i venir sense haver de reivindicar carrils dignes, aparcaments dignes, tractament digne, normes dignes?

Advertisements

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s