Tarades en 4×4

Curiosament, les situacions més perilloses que he viscut després d’anar en bici durant un parell d’anys per Barcelona, s’han produit als passos de vianants. Cal tenir en compte que sempre que travesso un pas de vianants ho faig a velocitat de vianant, el que em porta a la fàcil deducció de que, allò que em va passar amb la bici, em podria haver passat igual si hagués anat a peu, com des d’aquesta setmana em recorden les pintades al terra que ha posat l’Ajuntament al creuament de Travessera de les Corts/Carles III, per exemple.

Les dues darreres situacions van succeir, curiosament, el mateix dia, en un marge de 10 minuts i en dos situacions massa similars, al barri de Les Corts, un dissabte al matí.

Composició de lloc: pas de vianants amb carril bici habilitat, verd per bicis i vianants, vermell (evidentment) pels cotxes. Travesso a microvelocitat i, com sempre, miro al front i al costat, tot i que els cotxes ja estaven parats abans que jo arribés. En tots dos casos, un vehicle 4×4, amb les seves barres davanteres incloses (haurien d’estar probihibes), conduit per una dona de més de 40 anys, arrenca sense venir a res just en el moment en que els vianants (o jo mateixa) estem passant, sense que el semàfor hagués canviat. La primera de les “superdotades” no ens va arribar a donar perquè li vaig clavar un cop i un crit al cotxe (ja sé que no va ser massa cívic, però era la manera de fer que tornés a mirar al davant abans de topar amb mi). Tots vam veure clar que, de no recuperar la “conductora” el control dels seus limitats sentits, el cop ens hauria donat entre el tòrax i l’abdomen, i ves a saber com hauríem quedat. En el segon cas, cinc minuts després, una parella d’avis que anava just davant meu va rebre l’ensurt i (aquesta vegada sí) el cop, sota la mirada incrèdula d’un guàrdia urbà que estava a 5 metres i de cara.

Suposo que els marits d’aquestes “conductores”, o elles mateixes si són persones econòmicament independents, són coneixedors/es de la seva manca d’habilitats i les posen al volant de vehicles semi-blindats que garanteixin mínimament la seva seguretat i la dels nens que les acompanyen. Però aquestes bèsties amb barres davanteres, en mans de tòtil·les que no donen ni per aguantar el peu al pedal del fre durant tot el temps que dura un semàfor vermell, multipliquen per ves a saber quan el mal que poden fer a la gent prou dissortada com per coincidir en el mateix espai i temps.

Anuncis

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s