Tota una senyora?

Què lleig queda dir que m’emprenya que plogui. Però m’emprenya. És necesari, és saludable, és inevitable, però quina murga! La sort és que quan plou, pots plegar la Brompton i parar un taxi, com he fet aquests dies. La murga és quan pares un taxista que té ganes de donar-te lliçons sobre els perills de la bici, la inconveniència de dur-la amb el que plou en aquesta ciutat (es veu que no sabia res de la nostra recent sequera) i el desconcert que se li genera quan “tota una senyora” (paraules literals) va en bici amunt i avall, que això de les bicis és cosa de nens petits o joves eixerebrats.

Tot i les poques ganes de fer conversa després d’un dia especialment llarg de treball, no m’he pogut estar de dir-li quatre cosetes, en to amigable, que de ben segur no hauran servit per res.

Sintèticament.

Anar en bici per Barcelona no és més perillós que anar en moto, ni de lluny. I tampoc no massa més que anar a peu, tenint en compte la manca de respecte dels vehicles pels llums vermells i els pasos de vianants sense senyalitzar.

Si plou, hi han estris per no mullar-se (d’alguna manera ho deuen fer al Nord d’Europa) o taxis per parar si tens la sort de tenir una Brompton.

I no cal ser un pringat per anar en bici. Les senyores també hi podem anar. I els executius, i les noies maques amb talons d’espant, i els jubilats… Igual que podem anar en cotxe, en moto o caminant. No perdem ni guanyem dignitat, només ens traslladem sense deixar anar fums i soroll.

Quina murga.

Advertisements

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s