Gent que no discrimina

Una d’aquelles coses que et passen quan vas en bici i mires a la gent. Diumenge, migdia, sol de justícia, dues dones (semblen mare i filla) amb una maleta enorme mirant un plànol i al seu voltant, a prop de la Diagonal. Passo de llarg i després em sap greu, dono la volta i m’ofereixo per donar un cop de mà. Efectivament, s’han perdut. Alló que busquen (un hotel, és clar), és 15 minuts enllà, només cal dir en quina direcció.

En acabar la meva bona obra, la mare se m’adreça, sorpresa per la meva amabilitat i del meu correcte castellà. Acaben d’arribar de Madrid, perquè la filla volia coneixer Barcelona, i sembla que han vingut advertits per tots els seus amics de com som de bordes i estirats els catalans. Tot just arriba, es perd, i una catalana l’ajuda de bona voluntat. No s’ho acaba de creure, mentre la filla li diu “¿lo ves, mamá? ¿ves como no era verdad?”. Xerrem una estoneta, per allò de fer pedagogia, semblen bona gent, potser una mica massa de poble, no deuen haver viatjat massa. Com que no s’acaba de creure que jo sigui catalana del tot, finalment li dic quelcom que sí compartim perfectament:

“Gente desagradable la hay en todas partes, ¿verdad que en Madrid también hay bordes y maleducados?”

“Por supuesto” em respon.

“Pues aquí, lo mismo. Y no se preocupe, que la gente de esa calaña no discrimina a nadie, serán desagradables con usted, igual que lo son conmigo. Con usted, porque es madrileña. Conmigo, porque soy de Barcelona, o porque voy en bici, o simplemente porque les da la gana”.

Crec que la filla encara riu…

Advertisements

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s