Els temes recurrents

En el camí vers la normalització de l’ús de la bici com a vehicle de transport habitual a Barcelona, hi ha dos temes recurrents, i a l’estiu relacionats, que surten a gairebé totes les converses d’ascensor.

El primer és la temuda suor. No deixa de ser curiós que individus que evidentment no són de dutxa diària, o que si ho són, no la complementen amb el canvi de roba que hauria d’anar associat, estiguin tan preocupats per si sues o no quan vens en bici a treballar. Fa anys els intentava raonar amb els arguments de que les bicis d’ara porten marxes, de que cal buscar el recorregut amb menys pendent, de que la majoria de les zones de Barcelona no tenen excessives pujades… ara ja estic en la fase de “però et sembla que jo faig olor de suat, o què?” i molt em temo que en poc temps ni tan sols respondré, sinó que els posaré l’aixella en tot el nas i deixaré que valorin.

El segon és la climatologia. Malgrat el clima privilegiat que tenim a Barcelona, sembla que cap moment és bo per anar en bici. Si és hivern, el problema és que com aguanto el fred, si és estiu, just al contrari, i a més aprofitem per enllaçar amb el tema de la suor. I com que l’entretemps que deien les nostres àvies ja no existeix, la primavera i la tardor generen exactament els mateixos comentaris. El súmmum de tot els mals és la pluja. Increïble, a una ciutat com Barcelona, absolutament farcida de motos, però cert. Més increïble encara quan moltes vegades qui et fa aquest comentari porta un casc de moto a la mà. Després d’anys de provar de fer pedagogia metereològica amb comentaris raonables del tipus “es poden buscar les zones d’ombra per evitar la calor”, “quan vas de baixada, fa fresca”, “en bici no es passa fred, si portes equipament adequat”, “només et mulles si no portes una capelina”… mica en mica he entrat en la fase de la resposta breu i clara: “NO”. No passo calor, no passo fred, no em mullo. No més que si anés caminant i per descomptat de cap de les maneres més que si anés en moto. Però tampoc serveix de res, perquè la majoria de les converses metereològiques acaben amb el mateix comentari: “què valenta!”. O sigui que prenguin nota danesos, holandesos, europeus d’aquells països amb condicions metereològiques ben dures i on anar en bici no té cap més història: són una colla d’herois!

Anuncis

4 thoughts on “Els temes recurrents”

    1. 😉 Ernest, és qüestió de temps, qualsevol dia ho haurem de fer per demostrar que els ciclistes urbans no som uns llardosos suats i pestilents…

  1. Exactamente, Juan. Muchos prefieren estar atascados en el coche o “deleitarnos” los oídos con sus motos, antes que hacer realizar el mínimo esfuerzo que implica ir en bici. Porque por mucho que digan, es más o menos como ir a pie, con la diferencia de que en la bajada es mucho más cómoda la bici! Y te aseguro que yo sudaba bastante más cuando iba en bus (sobre todo a primera hora de la mañana, que asco de gente la que sale de casa con el olor de rancio incorporado…).

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s