El look atracador

Els comentaris sobre els efectes balsàmics d’anar en bici i minifaldilla per Barcelona són tema més o menys habitual al hashtag #bicibcn de Twitter. Es tracta d’un element pacificador sobre vianants, motoristes i conductors, de conseqüències fàcilment observables. Però què passa quan algú no vol, no pot o no li ve de gust vestir minifaldilla? Doncs hi ha altre element d’efectes potser no tan poderosos, però certament efectiu, i és adoptar el look atracador. L’estadística d’anar per casa (o més ben dit, pels carrils bici i carrers de Barcelona) diàriament, em diu que n’hi ha prou amb portar roba neutra i asexual, no massa indicativa de l’edat ni la condició social, pujar-se una mica el buf de manera que tapi mitja cara, i el possible insult o recriminació per part del vianant de torn, sobretot al carril bici fatídic de la Diagonal, no arriba a veure la llum, mai. Això sí, es nota la mirada, es nota la intenció, però gairebé es pot sentir el pensament… i si no és una senyora ben educada o poruga? i si no és una noieta inofensiva? i si és algú de mala casta que se’m girarà i m’engegarà a fer punyetes o, pitjor encara, pararà la bici i em dirà que no em fiqui on no se’m demana? I com que aquests cridaners de carrer no destaquen per la seva valentia, el pensament queda contingut i casdacú segueix a la seva, com hauria de ser des de bon començament.

Anuncis

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s