Un repte

La meravellosa xarxa de carrils bici de Barcelona de tant en tant es mou, com diu en Marc Belzunces a un interessant post del seu bloc, sovint per fer-se encara més estreta. Les rutines de les nostres vides ens porten a fer normalment els mateixos recorreguts, però de tant en tant toca descobrir noves rutes i, en conseqüència, nous espants.

Fa uns dies vaig incorporar un nou recurregut a les meves rutes de ciclisme urbà: el camí de Les Corts a Camp de l’Arpa. Sobre el mapa, pur Eixample, més o menys de punta a punta de Barcelona majoritàriament per la quadrícula planificada per Cerdà, cap problema. Sobre la realitat… una experiència.

El camí fins a Passeig Sant Joan era prou clar: carril bici de la Diagonal, aquell espant estret i compartit amb vianants, motos, gossos, kioskos, parades de bus… que sembla fet expressament per generar conflicte i ha assolit el seu objectiu, posar-nos a tots en contra (felicitats als “planificadors” municipals). A partir de Passeig Sant Joan… sorpresa! El carril bici de Provença és unidireccional i estret. Unidireccional en sentit Llobregat, o sigui que m’estava dient “podràs tornar però no pots anar”. Estem parlant d’unes 14 cruïlles de l’Eixample, que no són poca cosa. Quines són les possibilitats?

1. Anar pel carril bici de Provença en sentit contrari. És una infracció i també un perill, va ple de cicloturistes que (tot sigui dit) circulen en tots dos sentits de la marxa. Per acabar-ho d’adobar, és molt estret.

2. Anar per la vorera. Encara no és una infracció, però certament en aquesta zona és emprenyador pels vianants i ciclistes, és força transitada i les voreres estan plenes de motos i de terrasses (per cert, ningú posa el crit al cel per això i sí per una inofensiva bici que circula a 5 km/h).

3. Anar per la calçada, sense carril bici i amb el trànsit agressiu propi de la ciutat de Barcelona. Pitades de cotxes, motos i camions. Insults en els trams que fan pujada. Perill dels que volen fer la gracieta d’avançar-te a 20 cms de distància.

Hi ha una opció d’infracció combinada consistent en anar pel carril bici en contradirecció fina a Av. Gaudí, pujar fins Sant Antoni Maria Claret i fer les cinc cruïlles restant damunt vorera. Tampoc és cap “ganga”.

He demanat a l’alcalde, via tweet, que em recomani l’itinerari més segur, no tant per mi, que ja estic avesada a moltes coses, sino per la meva filla, ciclista urbana de nova incorporació a qui voldria poder aconsellar una manera d’arribar a destí sense jugar-se la seva vida. La resposta és el silenci.