Un repte

La meravellosa xarxa de carrils bici de Barcelona de tant en tant es mou, com diu en Marc Belzunces a un interessant post del seu bloc, sovint per fer-se encara més estreta. Les rutines de les nostres vides ens porten a fer normalment els mateixos recorreguts, però de tant en tant toca descobrir noves rutes i, en conseqüència, nous espants.

Fa uns dies vaig incorporar un nou recurregut a les meves rutes de ciclisme urbà: el camí de Les Corts a Camp de l’Arpa. Sobre el mapa, pur Eixample, més o menys de punta a punta de Barcelona majoritàriament per la quadrícula planificada per Cerdà, cap problema. Sobre la realitat… una experiència.

El camí fins a Passeig Sant Joan era prou clar: carril bici de la Diagonal, aquell espant estret i compartit amb vianants, motos, gossos, kioskos, parades de bus… que sembla fet expressament per generar conflicte i ha assolit el seu objectiu, posar-nos a tots en contra (felicitats als “planificadors” municipals). A partir de Passeig Sant Joan… sorpresa! El carril bici de Provença és unidireccional i estret. Unidireccional en sentit Llobregat, o sigui que m’estava dient “podràs tornar però no pots anar”. Estem parlant d’unes 14 cruïlles de l’Eixample, que no són poca cosa. Quines són les possibilitats?

1. Anar pel carril bici de Provença en sentit contrari. És una infracció i també un perill, va ple de cicloturistes que (tot sigui dit) circulen en tots dos sentits de la marxa. Per acabar-ho d’adobar, és molt estret.

2. Anar per la vorera. Encara no és una infracció, però certament en aquesta zona és emprenyador pels vianants i ciclistes, és força transitada i les voreres estan plenes de motos i de terrasses (per cert, ningú posa el crit al cel per això i sí per una inofensiva bici que circula a 5 km/h).

3. Anar per la calçada, sense carril bici i amb el trànsit agressiu propi de la ciutat de Barcelona. Pitades de cotxes, motos i camions. Insults en els trams que fan pujada. Perill dels que volen fer la gracieta d’avançar-te a 20 cms de distància.

Hi ha una opció d’infracció combinada consistent en anar pel carril bici en contradirecció fina a Av. Gaudí, pujar fins Sant Antoni Maria Claret i fer les cinc cruïlles restant damunt vorera. Tampoc és cap “ganga”.

He demanat a l’alcalde, via tweet, que em recomani l’itinerari més segur, no tant per mi, que ja estic avesada a moltes coses, sino per la meva filla, ciclista urbana de nova incorporació a qui voldria poder aconsellar una manera d’arribar a destí sense jugar-se la seva vida. La resposta és el silenci.

Anuncis

5 pensaments a “Un repte”

  1. jo sóc partidari de la tercera opció que proposes. Anar pel mig del carrer. Sóc conscient que és més perillós, que es recordaran de la meva mare i tot plegat, però crec que és la millor opció. Anar per la vorera ho trobo una ximpleria, ja que si vaig per la vorera haig de respectar als vianants i anar a una velocitat semblant a la seva (per tant no guanyo res anant en bici…) apart com a vianant que també sóc, no hi ha res que em toqui més la moral que una bici vagi tocant el timbre darrera meu per poder passar o que em passi a dos dits de l’orella…
    l’opció de fer un tram del carril bici contra direcció es posar-se en contra els altres usuaris de la bicicleta, i ja tenim prous problemes com per a sobre discutir-nos entre nosaltres…
    així que per eliminació hi ha la tercera opció, a més, potser sóc optimista, però crec que si totes les bicis circulesin per l’asfalt, pel mig del carril i amb cert sentit comú al final les administracions farien quelcom per posar-hi un cert ordre…
    perdó per el rollo i felicitats per el blog!

    1. Jo també vaig pel mig del carrer als carrers amb un sol carril, sense dubtar-lo, és la millor manera d’evitar que el malparit o inconscient de torn t’avanci amb un marge de centímetres (bé, en el cas dels cotxes, perquè les motos ho poden fer igualment). Sovint has d’aguantar pitades i insults, però com que habitualment es tracta de zones 30, no em sap gens de greu “alentir” el trànsit i crec que tinc tot el dret a circular en aquestes condicions. Em resulta molt més perillós i em genera molts dubtes quan el carrer té més d’un carril, com passa a la majoria dels carrers de Barcelona, llavors és un autèntic perill, la simple visió d’un ciclista sembla despertar els pitjors instints de molts conductors…

  2. Hola de nou, navegant per internet he retrobat aquesta entrada..
    es cert que en carrers amb més d’un carril la cosa es complica, sense anar més lluny la setmana passada un conductor em va dir de tot i res bonic mentre anava per el carrer Aragó…, però tot i això segueixo pensant que és el millor que puc fer per desplaçar-me quan vaig amb bici…
    alguna experiencia interesant des de l’ultima resposta? 😉

  3. Res, l’ajuntament insisteix en que renovarà aquest carril bici perquè tingui els dos sentits de circulació, però de moment segueix igual, sovint ocupat per vehicles aparcats que obliguen a ocupar el carril dels vehicles.

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s