Reflectors

Els viatges per les terres del nord d’Europa et fan incorporar alguns costums de seguretat que resulten útils fins i tot en els llocs on els conductors habitualment respecten a vianants i ciclistes. Als paisos escandinaus, especialment per damunt del cercle polar, on a l’hivern hi ha molt poques hores de llum, és molt comú que vianants i ciclistes vagin pel carrer amb reflectors penjats de motxilles i bosses, i amb les típiques bandes que aquí utilitzem per posar al pantaló, també reflectants i enrrotllades als braços. D’aquesta manera es fan totalment visibles i la immensa majoria dels conductors afluixen el ritme en veure’ls intentar creuar el carrer, o els deixen més distància en avançar-los per la carretera. Curiosament, el fet de “visibilitzar-te” amb algun reflector genera una reacció aparentment automàtica per part de la majoria dels conductors, d’altra banda raonable perquè se suposa que en algun moment tothom (o el marit/fill/germà/amic de tothom) va com a mínim a peu i potser fins i tot en bici, per tant és lògic tenir amb els altres la mateixa cura i respecte que voldríem per a nosaltres mateixos i per a les persones que estimem.

Lamentablement, no es pot dir el mateix (i sempre parlo a nivell general) de les reaccions de conductors i sobretot motoristes a Barcelona. No dubto que n’hi haurà (espero) una majoria de prudents i respectuosos, però des del meu punt de vista n’hi ha massa que condueixen com si no haguessin de trepitjar el carrer en la vida. És evident que no he fet cap estudi protocolitzat de les reaccions en trobar-se al vespre amb una persona en bici ben “reflectada” i normativament il·luminada, com soc jo damunt la meva Brompton, però la meva sensació és que des que he incorporat els reflectants m’he fet més visible però no com a persona a respectar, sinó com a objecte a esquivar. Fins i tot creuant passos de vianants (a peu, al costat de la bici), durant els darrers dies la sensació era cada cop més clara. Fins que ahir al vespre, creuant un pas especialment fatídic on cotxes i motos acceleren de manera habitual com si s’haguessin d’incorporar a una via ràpida, tot sovint ignorant als vianants que esperen per poder passar, un senyor que intentava sobreviure amb mi fins l’altra vorera va mirar un dels meus reflectors de braç i em va dir  “se’t veu perfecte, però els cotxes acceleren encara més”. Ostres. Curiosament a l’altra banda del carrer està el Tanatori.

les-corts

Advertisements

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s