Malgrat tot, més!

Malgrat:

  • la mala premsa que es dona als ciclistes des de l’Ajuntament i des d’alguns mitjans de comunicació (no tothom vol/sap parlar dels ciclistes urbans des del punt de vista ben documentat de @cmarquezdaniel)
  • la insistència de l’alcalde que ens vol enviar a “competir” amb els cotxes (pel mateix preu, ens podria enviar a pastar, que seria més o menys el mateix)
  • el patetisme de les noves actuacions per “afavorir” el transport en bici per la ciutat
  • l’agressivitat creixent d’alguns conductors de vehicles a motor que no estan disposats a compartir el seu espai i als quals tothom (vianants, ciclistes…) els fem nosa perquè som obstacles absurds en la gran autopista que voldrien que esdevingués Barcelona (és clar, i a sobre els van dient que han de “competir” amb nosaltres, embolica que fa fort…)
  • la força dels estereotips que insisteixen en considerar que una persona en una bici ve o va de fer esport, encara que estigui vestida “de mudar” i amb una cartera de feina (això va pels meus veïns)

tot i això i alguna cosa més, cada tornada a la feina després de les vacances sempre em sembla que trobo més ciclistes pel carrer. Gent de tot tipus que va a treballar, a estudiar, de compres, de passeig… Gent que al gimnàs em pregunta on guardo la Brompton, per poder portar la seva. Gent que a la feina em demana per on pujo fins la Via Augusta, perquè es veuen amb cor d’arribar des de casa però no de fer la darrera i “fatídica” pujada. Gent que em demana, encuriosida, si porto el casc perquè és obligatori, perquè és bonic o perquè tinc por (no, no, i no, encara que sí que és bonic, el meu casc). Cada cop més, i més visibles.

Però el que més m’agrada, com sempre, no és que siguem cada cop més, sinó que som cada cop més variats, tant com la gent que es veu per carrer. Cada cop és menys estrany veure jubilats en bici, gent que carrega directament la cistella de la Brompton mentre compra al mercat o que la deixa aparcada un moment a la porta del Departament de torn mentre fa una gestió. A la llar d’infants del costat de casa ja no és només un pare el que porta els seus fills en bici, i espero que dintre de poc l’estrany sigui trobar el cotxe de sempre (evidentment, d’alta gama) aparcat damunt la vorera, bloquejant el pas a tothom mentre ell recull la criatura.

Advertisements

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s