Perspectiva

Seguint en la línea de com s’obren noves perspectives i maneres de fer en viatjar pel nord d’Europa, avui retrobaré el tema etiquetat com a meteo-bici. Les mil excuses metereològiques són tema recurrent en les converses amb gent que encara no entén com es pot anar en bici per una ciutat com Barcelona, amb les seves pluges torrencials (estil Bergen), pujades inclinadísimes (estil San Francisco) i fred polar (estil Trondheim), totes tres ciutats amb força trànsit ciclista.

Les persones que es desplacen en bici a Noruega, fins i tot per damunt del cercle polar ho fan a l’estiu i a l’hivern, adaptant-se a les característiques del terreny i a la climatologia sovint adversa (des del punt de vista del barceloní que no entén que jo vagi en bici, podríem dir “catastròfica”). Si plou, es posen una capelina. Si plou molt, afegeixen uns pantalons impermeables. Si neva o gela, ja porten les seves rodes d’hivern des de fa mesos. Si és fosc, per això estan els llums i els reflectors. Si fa pujada, canvien de marxa, pedalen més a poc a poc, apreten el ritme o fins i tot baixen de la bici. I si fa molta pujada i hi ha molt de trànsit, van i posen un ascensor de bicicletes (afegeixo només com a curiositat, perquè ja no funciona). Per a cada situació (que no problema), una opció.

Fins i tot per a mi, que no dubto en agafar la bici plogui o nevi (o sigui, que vaig anar en bici el 8 de març de 2010), ha estat agradablement estrany veure ciclistes pedalant sense problema per Trondheim en ple temporal de neu i pujada, o a Svolvaer en plena nit i amb la calçada gelada.

DSC_3399DSC_3393

De totes maneres, no ha estat tan estrany com algunes converses amb persones que no anaven habitualment en bici i que em parlaven del respecte absolut dels conductors vers vianants i ciclistes (tret de les excepcions dels impresentables que de ben segur hi ha a tot arreu). El comentari generalitzat era que quan estàs al volant, i més en aquells climes, ets conscient de que tu vas assegut, relativament segur i calent en un vehicle potencialment mortal per als que t’envolten. Un vianant o un ciclista pot estar passant fred, relliscar, no veure bé pel culpa de la tempesta… en resum, és molt més vulnerable que tu, i a sobre podria ser el teu amic, el teu veí, el teu fill… Per tant, la seva prioritat és absoluta, no cal cap senyal que ho recordi. A banda de, com deia un veneçolà resident a Tromso “como roces a un peatón o a un ciclista con el coche, estás fregado, no importa de quién sea la culpa, y es lógico, tú le puedes hacer mucho más daño a él que él a ti”. Aplastant.

Anuncis

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s