Matí i somriure

Tots sabem que una majoria de persones toleren molt malament el silenci, i la prova diària són les converses d’ascensor. Tret dels bordes identificats pels quals fer mala cara a l’ascensor és tan natural com anar al lavabo, són molts els que se senten obligats a dir alguna cosa i és clar, si vas amb la Brompton, la combinació meteo-bici és inevitable. Faci fred o calor, plogui o faci vent, allà està la seva incredulitat respecte al teu ús de la bici en condicions adverses, perquè ja sabem que a Barcelona 8 graus són “un fred que pela” i una mica de vent és “una ventada espantosa”. Per això, de tant en tant em diverteix iniciar l’atac i descol·locar al personal, com als matins a la feina, quan a quarts de 8 coincideixo amb algú que puja a l’ascensor amb un casc de moto i li dic “buf, quina calor, oi?”.  L’interlocutor normalment em mira, mira la Brompton, triga uns segons en processar, i al final no té més remei que dir “és clar, tu amb la bici… en canvi jo, vaig pelat de fred!”.

Advertisements

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s