Fa uns dies pedalava per una de les famoses zones 30, amb les seves bicis pintades al terra i els seus vehicles a motor que van a tota canya, pensant allò de que si vols fer que algú acceleri, només cal que li posis un ciclista al davant, de cop li entren totes les presses del món. Lamentablement, t’acabes acostumant a que alguns cotxes se t’enganxin o et pitin, o a que alguns motoristes t’avancin a 15 centímetres de distància i no-sé-quants kms/h. Pateixo pensant en quan els meus fills han de passar per una d’aquestes zones, però jo ho porto amb relativa tranquil.litat i ja m’he acostumat tant als ensurts, que gairebé no m’espanto.
Com tantes vegades, anava més o menys al mateix ritme que un motorista qualsevol. Evidentment, ella (era una noia), accelerava molt més que jo i se m’avançava a cada tram de carrer. Però en arribar a un encreuament o semàfor, sovint havia de parar, i com em passa tantes vegades, allà arribava jo als meus 20 km/h, i em parava al seu costat. Així vàries vegades. Normalment aquest procés genera mirades de curiositat (o si el motorista és borde, d’emprenyamenta), però aquesta vegada i aprofitant que ja no teníem cap 4-rodes al darrera (l’estressat de torn havia girat pel carrer anterior), la motorista va acabar preguntant les 4 coses de rigor sobre la Brompton (on es compra, quan val, si es plega fàcil, si tinc problemes per entrar-la a la feina, si costa molt anar en pujada…). Em va dir que estava farta de pagar gasolina i que de vegades no sabia on aparcar la moto, les voreres estan a tope i sembla que de vegades els urbans multen als que aparquen on no toca. Com que només la utilitzava per desplaçaments curts a ciutat, els amics li havien dit que perquè no es comprava una bici, i s’ho estava plantejant. No és la primera persona que em parla de deixar la moto per passar-se a la bici, però sí la primera vegada que la persona en qüestió ho fa perquè està veient “in situ” algun dels arguments per plantejar-se aquest canvi: estavem arribant més o menys al mateix temps allà on anàvem, només que jo ho feia amb silenci, sense contaminar, entrant en calor mentre pedalava i més barat.
En Brompton per Barcelona 