Saltades de semàfor

La circulació habitual pels carrils bici de l’Eixample de Barcelona posa de manifest una pràctica de “saltada de semàfor” d’ús comú entre els ciclistes barcelonins. Jo mateixa, que respecto els semàfors quan vaig en bici igual que quan vaig en cotxe, no només la practico de manera habitual sinó que he alliçonat als meus fills perquè ho facin. És més, ja estic una mica farta d’haver de cometre  “il·legalitats” de manera sistemàtica cada dia, per protegir allò que és fonamental: la meva vida.
El problema és el de sempre a l’Eixample, el que ha costat un munt de ferits i alguna mort: el fet que els ciclistes segueixin recte pel carril-bici, mentre els vehicles a motor poden girar a la dreta.
Torno a fer referència a que a altres ciutats europees s’ha resolt aquesta situació de maneres molt diverses. Aquí, tret d’alguna intervenció excepcional, el problema perdura i moltes persones que ens traslladem en bici ens juguem la vida cada dues cantonades, exposats en el millor dels casos als punts cecs dels conductors, i en el pitjor a factors com la seva pressa o la seva manca de respecte vers als ocupants més “petits” de la via.
A l’espera de  que l’Ajuntament sistematitzi una solució millor, som molts els que demanem que s’apliqui una mitja-solució ràpida, la mateixa que molts ciclistes ja fan servir de manera autònoma: ajustar la fase semafòrica dels llocs on es produeix aquesta situació. Només es tracta de regular el semàfor de bicis de manera que es posi verd una mica abans que el de cotxes, donant temps als ciclistes que esperen en vermell a que puguin començar a passar i es facin més visibles pels conductors dels vehicles a motor. Així almenys els que estan parats al semàfor podrien avançar lleugerament la seva sortida i fer-se més visibles per als conductors.
Com és habitual, he fet arribar un suggeriment a l’Ajuntament de Barcelona sobre aquest tema, veurem quina és la resposta.
Advertisements

8 pensaments a “Saltades de semàfor”

  1. Me parece una medida perfecta ,aunque creo que una de las soluciones para evitar accidentes es convertir todo el casco urbano en zona 30, suprimiríamos la mitad de semáforos, cambiándolos por “ceda el paso”. La ciudad en estos momentos solo esta pensada para la circulación en vehículos de motor , humanicemos las ciudades , demos paso a los peatones ,bicicletas, transporte publico eléctrico, y así los ciclistas echaríamos de menos aquellos tiempos en que nos teníamos que saltar los semáforos , siempre da gusto saltarse alguna prohibición ; )

    1. Ya no sé si da gusto saltarse prohibiciones, cada vez que recorro el carril bici de Diputación me avanzo en tantos semáforos rojos, al final creo que ya quedo inmunizada… 😉

  2. Gracias por la aportación! Coincido en que se necesitan soluciones más amplias, pero para llegar a ellas no crees que a veces no queda más remedio que avanzar de manera paulatina? No por convicción, sino porque no queda otro remedio. Saludos!

  3. Jo també soc dels que paren als semàfors i no em sento insegur circulant per BCN en bicicleta, cosa que faig a diari per anar a treballar. Quan circulo amb el meu fill de 12 anys sempre adopto una posició en vers a ell de “protecció” de la resta del trànsit. Això sí, de forma discreta per que ell agafi la seva propia confiança. En la meva opinió, crec que quant més confiats i segurs ens veuen els altres conductors més ens respecten… és el aprofitar-se del dèbil. També crec que els semàfors estan fets pels automòbils i que en una BCN amb el trànsit pacificat no caldrien.

    1. Molt d’acord, Dan! Jo també pedalo amb una actitud de fer-me respectar, no tinc cap dubte (per exemple) en posar-me al mig del carril, perquè considero que tinc tot el dret de ser-hi. Però els punts morts de visió dels vehicles a motor i els nervis d’aquells que insisteixen a negar-nos el dret d’existir, de vegades agobien… M’agrada aquesta descripció que fas de la teva actitud quan circules amb el teu fill de 12 anys!

    1. Interessant crònica! Li he fet un tweet. Sovint em sorprén la gent que se salta semàfors o passa per on no toca sense cap por, moltes vegades mirant just cap a on no venen cotxes. Amb els vianants és molt comú. Igual que amb els ciclistes, la gent que fa això és una minoria, però és la que més molesta…

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s