Són 4 dies

Quatre dies de pluja i tothom atacat dels nervis. Per tothom vull dir els que fan els seus desplaçaments habituals en cotxe o transport públic, perquè diria que als que anem en bici no ens representa tant de problema, i suposo que els motoristes també ho viuen amb certa resignació.

Que si em mullaré, que si relliscaré. Les capelines no estan inventades, les cobertes anti-lliscants, tampoc. Pocs dies a l’any que plou a Barcelona i tothom rondinant, com si l’ideal fos viure en un món sense pluja o on les 4 gotes caiguessin regularment en horari nocturn (mai en cap de setmana, és clar). De vegades em venen ganes d’enviar-los a tots a Bergen perquè vegin el que és pluja de debò, gairebé cada dia, en alguna ocasió durant més de 80 dies seguits, mentre la gent va en bici sense cap problema (i això que, per cert, tenen algunes desnivells molt importants, fins i tot el nom de la ciutat té el seu origen en la paraula “muntanya”).

Anuncis