La DGT, sempre “ajudant” a la promoció de la causa ciclista, ha fet la seva darrera desgràcia i ha motivat molts comentaris de ciclistes i no ciclistes.
Amb aquest anunci, si una cosa deixen clara les ments il·luminades de la DGT és que no tenen ni idea del que implica anar en bici per ciutat, ja que poques coses es poden fer més perilloses que circular enganxat a la dreta del carril. Malgrat les pitades d’alguns conductors impacients, per la meva seguretat jo circulo en bicicleta sempre pel mig del carril. Quan estic en el meu paper de conductora, que també el tinc, evidentment trobo natural trobar-me (a zona 30 o no) amb ciclistes que fan el mateix, i no em sento “destorbada”, al contrari del que em passa de vegades amb motoristes que fan slalom entre els cotxes o conductors que desconeixen l’existència de l’intermitent. Ben al contrari, soc conscient que intentar avançar un ciclista, compartint espai a un carril de l’ample habitual de Barcelona (o sigui, estret) és un perill per a ell (més) i per a mi (menys, però també). Per tant, que des de la DGT em diguin que si no vull destorbar com a ciclista, em posi a un racó, i a sobre em situïn al mateix nivell que un conductor perillós que avança a un ciclista deixant menys d’un metre i mig de distància, em sembla ofensiu. És clar que de la DGT tampoc esperava massa cosa més…
En Brompton per Barcelona 