Rampa de vianants, vorada de bicis

carrilbici

Coincidint amb la trobada #jasom1000 del grup Brompton BCN, vaig veure que el carril bici que travessa el Passeig d’Isabel II, a l’alçada de Pla de Palau, tenia vorada, mentre que el pas de vianants que hi ha just al costat té una rampa, i vaig enviar aquesta incidència, junt amb una foto, a la bústia de queixes i suggeriments de l’Ajuntament:

El pas de vianants disposa de rampa, en canvi el carril bici no, hi ha una vorada.

He rebut aquesta resposta:

Us informem que en aquests moments no està previst portar a terme cap actuació al carril bici de de Pla de Palau. No obstant això, tindrem en compte la vostra proposta a fi d’incorporar-la en futures actuacions.

Jo passo poc per aquest carril, però imagino que els ciclistes habituals deuen anar cap a la rampa dels vianants per baixar i després per tornar a pujar, envaint d’aquesta manera l’espai dels que van a peu. És curiós que l’Ajuntament ens “bombardegi” amb missatges sobre com cal preservar l’espai dels vianants i després generi aquests punts de conflicte, de la manera més absurda.

D’entrada, que algú hagi pintat línies al terra i s’hagi “posat la medalla” de que ha fet x metres de carril bici en un lloc sense rampa, em sembla una barbaritat. Però que un cop constatada la barbaritat, m’emplacin a futures actuacions, un cop més, posa de manifest on rauen les prioritats, perquè no dubto que si aquesta vorada fos un impediment per donar a pas a cotxes o motos, el tema quedaria resolt en pocs dies.

Fugint de la Diagonal

Les obres diverses que ocupen la Diagonal des de fa unes setmanes i que segurament la seguiran ocupant fins que estigui acabada la famosa reforma, tal com promet la notícia a la web del l’Ajuntament, afectaran mínimament al trànsit, com no podia ser d’altra manera. Els reis i dominadors gairebé absoluts, acaparadors de l’espai de la ciutat, han de ser respectats i cuidats al màxim, no fos cas que el lobby del motor se’ns enfadés. En canvi, vianants i ciutadans que ens desplacem en bici som altre tema. A nosaltres sí que se’ns pot afectar sense cap mena de problema, els nostres lobbies no deuen fer tanta por, suposo, però en tot cas, sempre està bé comprovar (un cop més) on rauen les autèntiques prioritats dels que governen la ciutat.

Si ja la Diagonal era prou complicada en el tram de Francesc Macià fins a Glòries, amb el seu carril bici fet a base de pintar línies al terra i generar conflicte amb els vianants, ara ha esdevingut impossible i per tant un recorregut del que cal fugir, buscant alternatives no tan directes però menys conflictives, per la quadrícula de l’Eixample. Durant un temps indefinit, mentre cotxes, camions i afortunadament autobusos segueixen circulant pels estrets carrils centrals com si no passés res, ciclistes i vianants compartirem encara menys espai, ja que la nostra circulació queda abocada a un dels laterals on (evidentment) continua autoritzat l’aparcament de motos a vorera.

4 vermells seguits

El carril bici bidireccional del carrer Urgell té un petit tram que em sembla especialment absurd.

És el que queda reflectit en aquesta imatge on, si ens posem en situació dels ciclistes que baixem (direcció mar), ens trobem amb els 4 punts semafòrics marcats pels números i les fletxes vermelles. Aquests 4 semàfors seguits comparteixen un objectiu: si agafes el primer vermell (fet molt probable si segueixes l’ona semafòrica del carrer Urgell) trobaràs els 3 restants també vermells.

urgell2

L’aturada als semàfors 1 i 2 serveix per donar pas als vehicles motoritzats que circulen pels carrers París i Urgell, normalment a velocitat d’autopista urbana, amb el perill afegit, al segon semàfor, de que si et situes al punt de parada establert per la senyalització horitzontal és bastant probable que un d’aquests vehicles se t’emporti per davant.

Els semàfors 3 i 4 serveixen per fer parar als ciclistes a l’alçada de dos passos de vianants que molt probablement només deuen tenir afluència de personal en hores molt concretes d’entrada i sortida a l’Escola Industrial. Ho dic perquè si sumo els vianants que hi he vist travessar durant les nombroses vegades que he passat per aquest tram, diria que no arribo ni a la desena. Entenc que els tècnics o responsables municipals que van planificar aquests dos semàfors van establir un paral·lelisme amb els semàfors (de pujada) pels vehicles a motor que hi ha just al mateix nivell, necessaris per evitar col·lisions amb els vehicles que venen pel carrer Còrsega. Suposo que ningú s’ha plantejat que el carril bici, en anar per l’altra banda del carrer, no interfereix en absolut amb el creuament de trànsit i que la seguretat dels vianants quedaria garantida amb un semàfor intermitent per a les bicis, ja que es tracta d’un tram amb molta visibilitat.

Novament, el disseny dels carrils bici i les seves fases semafòriques ens mostra que els seus dissenyadors no van en bici per Barcelona.