Petits ajustaments per millorar la seguretat

El carril bici de Provença no destaca per la fluidesa de la seva fase semafòrica. Acostuma a passar quan els carrils són bidireccionals, però hi ha un punt concret on, segons el meu parer, seria molt senzill organitzar els semàfors per donar seguretat als ciclistes, i que ara mateix està programat just per potenciar la inseguretat dels més febles a la calçada. Es tracta del que reflecteix aquest plànol.

foto.PNG

En aquest punt, on hi ha un pas de vianants molt poc transitat, bicis i cotxes tenim vermell i verd simultani. D’aquesta manera, ciclistes i vehicles estem parats al mateix temps, mentre normalment no passa cap vianant, i tot seguit el semàfor es posa verd per a tothom i els ciclistes majoritàriament seguim per Provença, mentre que molts vehicles a motor giren a l’esquerra per Vilamarí i ens “intercepten”. No passo cada dia però darrerament he hagut de passar 4 o 6 cops per setmana i cada cop m’hi he trobat. Afortunadament, els conductors amb qui he coincidit eren dels que van en compte i fins i tot m’han cedit el pas, malgrat a un (taxista) li va costar bronca i pitada del cotxe que anava al darrera.

He proposat a l’Ajuntament, via el seu formulari de queixes i suggeriments, que facin els ajustaments necessaris per resoldre-ho. Una manera podria ser posar un verd “avançat” pels ciclistes, altra convertir el semàfor ciclista en un intermitent permanent que garantís la prioritat dels vianants. Espero resposta.

 

Disseny obsolet

Passant per Josep Tarradellas em trobo amb un carril bici “pensat” quan la bici es considerava un destorb, una “cosa” a fer fora de la calçada, normalment pintant ratlles damunt vorera i deixant que ciclistes i vianants es barrallessin mentre vehicles a motor feien de la ciutat la seva miniautopista. No com ara, que es pinten ratlles a calçada perquè els vianants només hagin d’esquivar motos aparcades o buscant aparcament, mentre els ciclistes es juguen la vida a pocs centímetres de cotxes, motos i camions a tota canya.

En aquest punt de Josep Tarradellas, per travessar un encreuament de pocs metres, la senyalització obliga a desviar-se a vorera i parar a 3 semàfors, convertint el que haurien de ser segons en minuts.

carril

Evidentment, tocava queixa/suggeriment a la bústia municipal, que copio a continuació:

El carril bici de Josep Tarradellas, a l’alçada del creuament amb Entença i París, queda “partit” i obliga als ciclistes a desviar-se cap a una suposada continuitat en vorera. No només és una molèstia pels vianants, sinó un absurd pels ciclistes, ja que en comptes de continuar recte (com seria lògic) i travessar aquest punt en uns segons, es veuen obligats a fer tota una sèrie de creuaments i parades que obliguen a destinar uns quants minuts. Considero que és un disseny de carril obsolet que cal revisar amb urgència, ja que només serveix per posar de manifest que la prioritat absoluta és pels vehicles a motors i que els ciclistes són ciutadans de segona que el que han de fer és sortir del mig i no molestar. Tenint en compte que la política de l’Ajuntament sembla que és “fer fora a les bicis de les voreres”, proposo que comenceu per aquest punt i que dissenyeu un carril bici en calçada, amb continuïtat a tota l’avinguda i seguretat pels ciclistes.

Resposta municipal

Tal com ens recomanen els responsables municipals, el 10 de maig vaig per aquest suggeriment a l’Ajuntament fent servir la pàgina de queixes i suggeriments:

Hi ha 2 semàfors davant l’Escola Industrial que regulen el trànsit entre Urgell i Còrsega. Són lògics per als cotxes però absurds per al carril bici, ja que els ciclistes no interfereixen en absolut amb els vehicles que venen pel carrer Còrsega. Crec que seria suficient amb què estiguessin intermitents per recordar que cal cedir el pas als vianants que creuen per aquest semàfor.

Per ser més entenedora, hi vaig incloure aquesta imatge:

imatge mapa carrer Urgell

Avui he rebut la resposta municipal:

el departament de regulació estudiarà aquesta sol·licitud i demanarà els pressupostos corresponents en cas que s’admeti la seva proposta

O sigui, ens ho mirarem i farem el que ens sembli millor. Entenc que això és un “avís de rebuda” però no, com em diuen des de l’Ajuntament, una resolució de la consulta. El meu suggeriment no estarà resolt fins que l’Ajuntament determini si admet o no la meva proposta. Malgrat això, l’aplicatiu ja l’ha donat per tancada i resolta.