Tipus de carril-bici

Alguns dels tipus de carril-bici que ens podem trobar un diumenge qualsevol a Barcelona.

Anuncis

Absurditat semafòrica

Nova queixa/proposta de millora a l’Ajuntament relacionada amb carrilbici del carrer Urgell, en el punt que està marcat a la imatge, i que es correspon amb el semàfor número 3 d’aquest post (semàfor de vehicles per donar pas als vianants).

urgell-corsega

He passat en un moment en què els vianants tenien verd i la sorpresa ha estat que els vehicles a motor tenien semàfor interminent (o sigui, mode d’esquivar vianants activat) mentre que al carrilbici hi havia un vermell total. Per més que m’esforço, se m’escapa la lògica aplicada per qui ha dissenyat aquesta fase semafòrica. Les bicis han de parar mentre la resta de vehicles poden continuar? Ens està dient que les bicicletes són més perilloses pels vianants que els cotxes, motos, camions, autobusos…? Com a vianant, com a ciclista i com a conductora, ho trobo absurd.

Pedalant per Múnic

Pedalar per altres ciutats, quan estàs acostumada a moure’t per la teva, dóna peu per fer les inevitables comparacions que després fa de bon comentar. He tingut la sort de pedalar fa poc per Múnic i ha hagut vàries coses que m’han cridat l’atenció, en destacaré només algunes.

1. Òbviament, el gran nombre de ciclistes.

2. El percentatge mínim de ciclistes amb casc.

3. La presència gairebé constant de carrils-bici per la ciutat.

4. El respecte generalitzat per part dels vianants a aquests carrils, que gairebé mai et trobaves ocupats (i quan ho estaven, normalment els okupes eren turistes).

5. L’ús del timbre sempre que era necessari, sense cap complex i sense que ningú en fes cap drama. Ja sabeu què passa a Barcelona quan toques el timbre, oi?

6. La velocitat força ràpida que agafaven els ciclistes pels carrils-bici.

7. La convivència aparentment pacífica entre vianants i ciclistes a les zones peatonals.

Però hi ha un tema que m’ha calat, i molt, i ha estat el respecte fascinant dels conductors respecte als ciclistes. En el meu cas, anàvem en parella, i no circulàvem en paral.lel perquè deixavem espai per a avançaments dels ciclistes més ràpids. En arribar al típic creuament on els ciclistes seguim rectes i els cotxes poden continuar rectes o girar a la dreta (travessant el carril-bici), totes les vegades (i van ser moltes) els cotxes que giraven esperaven pacientment, de manera semblant a com passa en aquest vídeo, a que els ciclistes passéssim. En molts moments vaig pensar que, entre bici i bici, a Barcelona haurien passat 3 o 4 cotxes. En canvi, allà estaven ells, m’havien vist venir des de lluny i seguien parats, esperant a que arribés al semàfor i el creués. Va ser l’experiència ciclista més impactant a Múnic, bàsicament perquè no era cap anècdota, sinó la pràctica habitual.

ruta per Múnic

Disseny obsolet – Resposta municipal

Avui he rebut resposta de l’Ajuntament al meu suggeriment / proposta de millora sobre el carrilbici de Josep Tarradellas, és aquesta:

Responem a la vostra comunicació rebuda el 05 de juny de 2014, en la qual feu un suggeriment sobre la continuïtat del carril bici de l’Avinguda Josep Tarradellas en la cruïlla d’Entença / Berlin / Paris / Sentmenat.

Tot l’argumentari que exposa es correspon amb les polítiques municipals, tant en el Pla de foment de la bicicleta a Barcelona com en el Pla de Mobilitat Urbana
La cruïlla objecte del suggeriment és molt complicada ja que és la intersecció de quatre vials, tots quatre centralitzats, amb girades molt importants.

La solució actual d’itineraris de bicicletes i vianants, malgrat s’augmenta el recorregut, es fa de forma segura i facilita la compatibilitat de moviments consolidats.

Malgrat tot, entenem que s’ha de millorar la continuïtat del carril bici, pel que farem un estudi de millora de la cruïlla.

Us agraïm la vostra participació i restem a la vostra disposició per a futures comunicacions.