Taxistes

El que pensi que des del meu blog de ciclisme urbà dedicaré aquest post a parlar malament dels taxistes, està equivocat. No puc negar que alguns dels meus pitjors moments en bici per Barcelona han estat “cortesia” de taxistes, però també és cert que alguns representants d’aquest col.lectiu han estat protagonistes de situacions agradables i que fins i tot han sortit en la meva defensa. De la mateixa manera que no m’agrada que es generalitzi amb els ciclistes i se m’atribueixen actituds incíviques impròpies de mi com a persona (en cotxe, en bici o a peu), tampoc generalitzaré amb un grup de persones que condueixen per la ciutat moltes hores seguides i ho fan d’acord amb el seu tarannà, ja siguin uns malparits o bona gent.

Dels malparits ara mateix prefereixo no parlar, ja queden ben retratats en els meus vídeos i de moment prefereixo oblidar-los, però si vull recordar un taxista que, en el punt del carrer Provença/Vilamarí que marco a la imatge i que ja he denunciat a l’Ajuntament en diferents ocasions perquè considero perillós que el semàfor de bicis estigui equiparat amb el de vehicles a motor, va fer allò que molts conductors fan quan han de girar i es troben una persona passant pel carrilbici: parar i deixar-me passar. No em va esquivar, no em va “apretar”, no em va pitar, no va clavar els frens a pocs centímetres del meu cos (coses que també passen en aquesta mateixa situació), senzillament, com l’home anava a velocitat normal i mirant per on conduia, va parar i em va deixar passar, mentre jo el saludava amb la mà, per allò d’agrair i reforçar les bones actituds.

mapa carrer Provença

El que sí va clavar els frens, pitar i cridar, va ser el conductor d’un cotxe que venia just al darrera del taxista. De fet, va pitar i cridar de manera insistent i grollera, fent que el taxista baixés del seu vehicle i s’hi enfrontés tot cridant “¿qué quieres? ¿que la mate?“. Jo vaig seguir el meu camí, mentre ells es quedaven allà discutint. No em va agradar ser el motiu d’una discusió de trànsit, però no puc negar que sí em va agradar comprovar que entre els mateixos conductors, i fins i tot entre el criticat gremi dels taxistes, tenen la seva quota de persones conscients del que significa compartir l’espai urbà i respectar als més febles, que també tenim dret a ser-hi. De totes maneres, si aquest semàfor estigués sincronitzat d’altra manera, donant pas als ciclistes mentre els vehicles a motor estan parats, aquesta situació concreta no s’hauria produit i es minimitzarien situacions similars.

Anuncis

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s