El magnetisme de les línies paral·leles

No hi ha com posar dues ratlles paral·leles al terra perquè els vianants s’hi encabeixin. És igual que la vorera sigui enorme. El carril-maleta del carrer Tarragona, per exemple, és tot un clàssic, però en tenim més: els vianants que passen per on volen al carrer Provença, sovint sense mirar en els dos sentits de la circulació, els runners que ocupen els carrils bici de tota la ciutat i que semblen tenir una especial predilecció pel del Passeig Sant Joan (segueixo sense trobar cap gràcia a córrer en mig del trànsit, però sembla que ells sí), els que no poden resistir el magnetisme de les línies del carril i l’útilitzen com a zona d’espera avançada per creuar (o saltar-se) el semàfor de vianants de torn…

Entre tantes campanyes de protecció i conscienciació dels motoristes, no estaria de més una que recordés als vianants que aquelles dues línies sovint mal pintades o, pitjor encara, transmutades en línies de punts, són un carril per on les persones que anem en bicicleta se suposa que tenim dret a circular amb un mínim de seguretat. Quan passen sense mirar no només ens posen en perill, sinó que s’hi posen ells mateixos.

Altre tema són les dificultats auditives dels vianants barcelonins, amb l’oïda potser anestesiada per un so ambient brutal que sembla que els impedeixi reaccionar als tímids timbres de les bicicletes. No deu ser una qüestió decibèlica perquè tinc comprovat que els turistes el senten perfectament, però això mereix un post a banda.

Anuncis

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s