La cultura de la moto

bici Marienplatz

Una de les coses que em crida agradablement l’atenció a moltes ciutats europees, i Múnic no és una excepció, és la poca presència de motos.

Aquí estem molt acostumats al soroll, a les motos aparcades on hi ha un mínim d’espai (o no), a l’estrès que generen en el trànsit, al fet que uns quants motoristes utilitzin el carrilbici quan els va bé i a que, lamentablement, tothom conegui algú que s’hagi matat o accidentat greument anant en moto… però només cal viatjar una mica per comprovar que a la majoria de les ciutats europees el panorama és ben diferent. No es tracta de fer cap post anti-motos, tot i que m’avanço a aquells que em vulguin “vendre la moto” de que a Barcelona les coses són i han de ser així amb aquells arguments tan gastats que no per ser més repetits són més certs:

1. Hi ha moltes pujades (per exemple a Trondheim o Bergen n’hi ha moltes més, a sobre fa molt més fred, plou més, i tot i així es veuen moltíssimes bicis i gairebé cap moto).

2. Si no fos per les motos, la ciutat seria intransitable (amb un bon transport públic i fomentant l’ús de la bici, NO).

Només vull posar de manifest el que em va dir una “muniquesa” d’adopció quan li vaig comentar aquest fet, tot preguntant com és que allà hi havien tan poques motos, i és ben senzill: si la gent pot anar en bici i és més fàcil, més segur, més barat i menys contaminant, per què voldrien anar en moto?  

Anuncis

3 thoughts on “La cultura de la moto”

  1. Bufff… Ester, un tema dificil…. i t’ho diu un cicliste-bromptonaire… Crec que evalues l’ús de la moto, nomès des d’el punt de vista de la practicitat pel desplaçament i com a transport, però aquí no poses res de la sensació especial de conduir una moto, del plaer d’accelerar, de pilotar una motocicleta. son sensacions que nomès coneixem els que portem tota la vida anant en moto i és complicat d’explicar a qui no li agrada. Son sensacions que també es poden experimentar a la ciutat, respectant les normes, és clar… Jo en aquest sentit tinc sort, perquè tots dos vehicles m’agraden molt i molt, però per sobre del pragmatisme del seu ús a la ciutat, que és molt gran, estàn les sensacions moteres, i això no té preu!

    V’sssssssss!

    1. Sí que és complicat… jo havia anat en moto de joveneta i la meva germana encara hi va, i molt, em faig una mica a la idea d’aquestes sensacions que dius, tot i que les tinc una mica oblidades. El que passa és que el gremi de la moto ja té bona defensa, sobretot a Barcelona, que esteu molt “mimats”, encara que suposo que a vosaltres no us ho semblarà (potser tu, que ets “híbrid”, tens altre punt de vista). També tinc força clar que Barcelona és una ciutat força més sorollosa i hostil per causa de l’excés de motos. Aquí només cal moure’s mínimament i veure tants motoristes fent “S”, les voreres plenes de motos allà on caben i on no, les zones avançades de sortida en alguns carrers… per comprovar que s’han fet els amos de la ciutat i la veritat, jo preferiria que a la meva ciutat els “amos” fossin els vianants i els ciclistes, trobo que arribaria igual de bé o millor als llocs, no hi hauria tant de soroll, no em sentiria tan assetjada i respiraria millor. En fi… temps al temps i anar fent…
      Moltes gràcies pel teu comentari!

      1. Gràcies a tu! Sempre és un plaer llegirte. I sí, tens raó que una ciutat sense soroll i sense contaminació seria especial… i potser desplaçar-se en moto nomès per sortir fora o per temes ocasionals.

        La veritat és que no m’importaria.

        Fins aviat!

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s