Seguim perdent temps a les places de Barcelona

Novament un exemple de continuïtat mal resolta per veure quant triguem els ciclistes en travessar una plaça a Barcelona, seguint les indicacions del recorregut que l’Ajuntament ha previst per a nosaltres.

Un cop més es fa evident que qui planifica aquests recorreguts no deu anar massa en bici, o té tot el temps del món per esperar a cada semàfor que es troba en el camí.

Anuncis

Bicinyaps

Ja som uns quants els usuaris del Twitter que anem documentant els diferents bicinyaps de la Barcelona ciclista. Es tracta de carrils bici als quals la paraula “planificació” els queda molt gran o molt llunyana. Un exemple clar de #bicinyap és el que queda reflectit en aquest vídeo:

En aquest cas, se suposa que aquests obstacles al carrilbici en qüestió estan per prioritzar la sortida de vehicles de la porta que es veu a l’esquerra de la imatge, i fins i tot hi haurà qui ens dirà que estan per protegir als ciclistes, tot evitant que un cotxe, camió o furgo que surti d’aquesta porta se’ns emporti per davant.

Tenint en compte que aquesta sortida dóna directament al carrilbici esmentat i a un ampli passeig de vianants, em sembla com a mínim ridícul que no es posin totes les precaucions del món per obligar als vehicles a motor a sortir a velocitat de vianant i mirant a tot arreu. Són els més forts els que han d’anar en compte amb els més febles, sobretot quan estan a una zona de priotat peatonal i ciclista. Si tan perillós és aquest acostament del carrilbici a la sortida en qüestió, el que s’ha de fer és posar el carrilbici a altre lloc. Però posar tots aquests obtacles per obligar a les bicis a baixar la velocitat, i rematar la jugada amb tanques metàliques (per més pintades de coloraines que estiguin) és de ridícul absolut, digne de sortir a totes les fotos dels turistes que, morts del riure, explicaran quan tornin a casa que han vist un combinat de carrilbici i pista d’obstacles, mentre passejaven a tocar del mar.

He fet una queixa/suggeriment a l’Ajuntament sobre aquest tema, estic a l’espera de resposta.

El plaer d’anar en bicicleta

Ja està bé fer servir un blog, un canal de YouTube i un perfil de Twitter per fer activisme ciclista. Fa anys que m’hi dedico, igual que molts companys, i estic contenta de veure que la situació dels ciclistes urbans (tot i les #bicinyaps que creixen i persisteixen) és millor ara que fa 5 o 10 anys. Però entre tanta crítica i tant vídeo estressant o reivindicatiu, sovint em trobo amb amics que volen iniciar-se en el ciclisme urbà o que tenen fills que els ho demanen i en veure la meva producció escrita i audiovisual es posen lícitament nerviosos, pensant que això d’anar en bici per Barcelona és una lluita diària i nosaltres, els que hi anem, una mena de guerrillers valents i reivindicatius (en el millor dels casos, en el pitjor, uns suïcides o directament uns incívics agressius).

No és així. Lògicament la majoria dels meus posts i vídeos són reivindicatius o de denúncia, és el paper que he assumit i que trobo que cal fer per millorar la situació del ciclisme urbà a Barcelona. Però això només és una selecció de moments crítics, la meva experiència en bici afortunadament no és una lluita constant esquivant cotxes, motos, furgos i vianants. Tot i requerir estar molt pendent pel que pugui passar (que és molt), anar en bici per Barcelona també pot ser activant, gratificant i em fa sentir més a prop de la realitat del que hi ha i del que passa als carrers, al contrari del que passa quan vas en cotxe i amb més velocitat que quan vas a peu. Per això ho recomano a tothom, quants més serem, més segurs pedalarem i potser més ciutadans s’animaran a deixar de banda els seus vehicles contaminants i sorollosos per apuntar-se a un mitjà de transport barat, pràctic i saludable. De manera que, seguint la línia dels propòsits pel nou any, el meu serà fer més vídeos com aquest, que reflecteixin l’aspecte gratificant del ciclisme urbà, fins i tot a Barcelona.

Alguns consells

Sense ànim de fer cap llista total, aprofito que tinc uns quants amics que darrerament han optat per passar-se a la bici urbana i dedicar-los un post amb els que per a mi són consells bàsics quan comences a anar en bici per Barcelona (i suposo que per molts altres llocs). Si en teniu més, perquè segur que me’n deixo uns quants, us agrairé que els deixeu en els comentaris.

  • Abans de res, disfruta! Anar en bici al treball, a classe, al gimnàs, a comprar, a fer encàrrecs, on sigui….  és una experiència molt agradable que et carrega les piles d’energia positiva, estavia diners, sorolls i contaminació i t’apropa al teu entorn.
  • Tingues clara l’ordenança municipal, hi ha coses que a Barcelona no es poden fer sense ser multat, encara que a altres llocs sí es pugui.
  • Recorda que has de portar bons llums i un bon timbre. Cal ser visible i audible, per la teva seguretat i per la de tothom.
  • Utilitza el timbre sempre que calgui per avisar i evitar situacions de perill. Recorda que no és un arma per espantar ni esbroncar vianants, però tampoc siguis tímid, si l’utilitzes amb seny i algú s’espanta o ofèn, el problema és seu, no teu.
  • A Barcelona no cal que portis casc si no ho vols, jo en porto, però no sóc partidària de la seva obligatorietat.
  • Si has d’ocupar la vorera, que sigui prou ample, lluny dels portals i quan no hi ha gent. Si no es compleixen aquests requisits, baixa de la bici i camina al seu costat, que no et passarà res. Ja sé que algunes calçades són insegures pels ciclistes, però no trobo bé que traspassem el nostre problema als vianants, i sobretot que ens queixem de què els més forts (vehicles a motor) abusen dels més febles (nosaltres) i fem el mateix amb els vianants. Si vols més espais segurs, fes queixes, manifesta’t, twitteja, reivindica… però fes sentir als vianants tan segurs com t’agrada sentir-te tu quan vas a peu.
  • Quan circulis per la zona 30 i per norma per qualsevol lloc de la calçada, per la teva seguretat ocupa el centre del carril. És el teu dret, et fas més visible i evites els intents perillosos d’avançament per part de vehicles a motor. Si el que va darrera té pressa, s’haurà d’esperar, la ciutat no és una autopista. Si tens remordiments perquè evidentment no vas a 30 km/h, pensa en els conductors que esperen pacientment, sovint durant minuts, a que un cotxe aparqui sense cap problema. Es tracta de nivells de paciència, no passa res, mica en mica aniran aprenent, sobretot si tenen algun conegut o familiar que va en bici.
  • Busca els recorreguts més segurs i tranquils per arribar allà on vols. Sovint no són els més directes, però sovint també són més agradables. Anar en bici et permetrà trencar la monotonia de passar pel mateix lloc cada dia, descobriràs noves rutes, noves botigues, edificis bonics o curiosos, raconets de la teva ciutat que desconeixies… aprofita-ho sempre que puguis! Et pot anar bé alguna aplicació o web per calcular rutes, te’n recomano un parell: Ride the City (que permet trobar la ruta més ràpida, la segura i la més segura) i BikeCityGuide. Però no tinguis por de deixar-te portar pel teu sentit comú i trobar-ne de noves.
  • Jo no estic d’acord amb que els senyals de trànsit apliquin a tots per igual, molts s’haurien d’adaptar a vianants i bicicletes, seguint la línia de ciutats com París, però si circules per Barcelona, el semàfor vermell també va per a tu. Si te’l saltes, ens fas quedar malament a tots i probablement estàs generant una situació de perill. Si et sembla (com a mi) que la regulació viària és “motorcèntrica” i que cal canviar-la… benvingut! Fem activisme ciclista plegats? Busca’m al Twitter!
  • Procura anticipar-te a les situacions de risc, la majoria dels conductors no “van a per nosaltres”, però molts no estan prou acostumats a veure’ns o senzillament no miren, senyalitza bé els canvis de direcció, fes-te veure, no siguis impredictible. Si també ets conductor o motorista, molt millor, anant en bicicleta et podràs posar en el seu lloc i entendre com ens veuen i com reaccionen a la nostra presència, aprofita-ho! Cert que també hi ha una petita quota de conductors eixerebrats o maleducats que ens posen en perill a tots, vigila amb ells, per sort són una minoria però poden fer molt de mal.
  • En la mateixa línia, és important tenir “controlats” els vianants. N’hi ha amb tendència a passar per on volen, saltant-se semàfors i sense mirar. Estigues atent i fes servir el timbre sempre que calgui. Si el timbre és bo i no porten auriculars, et sentiran. Com que segur que també ets vianant, posa’t una mica en el seu lloc, deixant a banda la quota de vianants incívics i/o malcarats, n’hi ha molts que passegen i senzillament es despisten, sovint sense ser conscients que aquelles dues línies que els han pintat a la vorera són un carril. Avisa’ls però no els intimidis. Com els conductors, t’asseguro que han anat aprenent amb els anys, abans era molt pitjor.
  • Ves amb compte amb els carrilsbici mal dissenyats (també coneguts com #bicinyaps), a Barcelona en tenim uns quants. Ja que en aquests casos l’Ajuntament no ha vetllat per la nostra seguretat, ho hauràs de fer tu, i paral·lelament, reclamar, és clar. Si no diem res vol dir que tot ens està bé.
  • Si has de deixar la bici al carrer, ni que sigui un moment o a un lloc que et sembla molt segur, lliga-la bé amb una bona tanca o te la robaran. Barcelona és una ciutat de xoriços ciclistes, em sap greu però “es lo que hay”. Segurament per això les Brompton han tingut tant d’èxit a la nostra ciutat.

I recorda, això és una broma:

Generant conflictivitat: resposta municipal

Després de més de 4 mesos i 4 reclamacions, finalment ha arribat la resposta a la meva queixa/suggeriment:

En els darrers mesos l’Ajuntament ha estat treballant en el projecte de millora de lla connectivitat del carrer Provença amb els carrers Tarragona, Josep Tarradellas i Avinguda de Roma.

Dintre d’aquest projecte es contempla la millora del gual de bicicletes que s’indica al vídeo, així com els de les illetes per creuar l’Avinguda de Roma que tenen el mateix tipus de gual que l’indicat. 

Doble moral

Amb l’autoritat moral de persona que va en bici i respecta la normativa de circulació (tot i que segueixo considerant que moltes normes, pensades i fetes des de l’òptica dels vehicles a motor, haurien de ser diferents per a les bicicletes, com passa a altres ciutats europees), crec que puc plantejar l’existència d’una doble moral generalitzada respecte a les infraccions que cometen ciclistes i vianants.

A mi serà molt difícil posar-me una multa per pedalar amb auriculars, saltar-me un semàfor o anar contradirecció, però tot i així he d’aguantar les crítiques de vianants que insisteixen en que vaig com i per on vull. El que més em sobta és la insistència en dir que els ciclistes barcelonins se salten sistemàticament els semàfors. Més encara quan circulo amb una càmera que es fa un fart de captar vianants saltant-se semàfors i passant per on no toca mentre miren cap a altra banda o directament miren el mòbil. Em sembla del tot hipòcrita que aquests mateixos vianants que sovint es posen en perill a ells mateixos i als altres, es personin com a ciutadans modèlics en la causa contra els ciclistes. Allà els tenim, clamant que “els ciclistes se salten els semàfors vermells” com si els vianants, per norma, no passessin quan i per on els va bé, independentment de l’existència de llums semafòrics o passos senyalitzats.

Amb això no defenso que els vianants haguem de parar davant el no-res d’un carrer sense trànsit quan un solitari llum vermell ho indica. No ens enganyem: això passa a altres ciutats, però Barcelona no ho fa ningú, ni els avis més lents ni molts pares que haurien de donar exemple a les seves criatures. De fet, crec que tots hauríem de fer pinya per humanitzar unes ciutats on la dictadura del motor ens obliga a adaptar-nos a una organització al servei de cotxes, motos, camions… no de les persones que anem a peu o en bici. Però que els mateixos que se’m tiren al damunt cada dia creuant entre els cotxes aparcats i saltant-se semàfors, em mirin amb aires de superioritat moral com si no s’haguessin saltat un semàfor en la vida i em tractin de delinqüent mentre circulo complint amb unes normes que sovint no comparteixo, ja em sembla excessiu.

Voldria que amb la mateixa insistència amb que es reclamen multes per a tots aquests ciclistes anomenats incívics, en demanessin també pels vianants incívics, ja que les situacions de perill que poden generar uns i altres són equivalents: el conductor d’un vehicle a motor que passa una cruïlla en verd a Barcelona, sovint a més de 50 km/h, confiat de que té el pas lliure a la seva autopista urbana, tindrà el mateix ensurt i probablement el mateix accident si el que es troba allà al mig és un vianant o un ciclista. Si la tolerància ha de ser zero pels ciclistes i els guàrdies urbans han de sortir amb el bloc a perseguir-nos, no veig perquè no ha de passar el mateix amb tants vianants incívics que van a la seva, massa ocupats en esbroncar ciclistes com per adonar-se de que allò del llum vermell també va per a ells.