Doble moral

Amb l’autoritat moral de persona que va en bici i respecta la normativa de circulació (tot i que segueixo considerant que moltes normes, pensades i fetes des de l’òptica dels vehicles a motor, haurien de ser diferents per a les bicicletes, com passa a altres ciutats europees), crec que puc plantejar l’existència d’una doble moral generalitzada respecte a les infraccions que cometen ciclistes i vianants.

A mi serà molt difícil posar-me una multa per pedalar amb auriculars, saltar-me un semàfor o anar contradirecció, però tot i així he d’aguantar les crítiques de vianants que insisteixen en que vaig com i per on vull. El que més em sobta és la insistència en dir que els ciclistes barcelonins se salten sistemàticament els semàfors. Més encara quan circulo amb una càmera que es fa un fart de captar vianants saltant-se semàfors i passant per on no toca mentre miren cap a altra banda o directament miren el mòbil. Em sembla del tot hipòcrita que aquests mateixos vianants que sovint es posen en perill a ells mateixos i als altres, es personin com a ciutadans modèlics en la causa contra els ciclistes. Allà els tenim, clamant que “els ciclistes se salten els semàfors vermells” com si els vianants, per norma, no passessin quan i per on els va bé, independentment de l’existència de llums semafòrics o passos senyalitzats.

Amb això no defenso que els vianants haguem de parar davant el no-res d’un carrer sense trànsit quan un solitari llum vermell ho indica. No ens enganyem: això passa a altres ciutats, però Barcelona no ho fa ningú, ni els avis més lents ni molts pares que haurien de donar exemple a les seves criatures. De fet, crec que tots hauríem de fer pinya per humanitzar unes ciutats on la dictadura del motor ens obliga a adaptar-nos a una organització al servei de cotxes, motos, camions… no de les persones que anem a peu o en bici. Però que els mateixos que se’m tiren al damunt cada dia creuant entre els cotxes aparcats i saltant-se semàfors, em mirin amb aires de superioritat moral com si no s’haguessin saltat un semàfor en la vida i em tractin de delinqüent mentre circulo complint amb unes normes que sovint no comparteixo, ja em sembla excessiu.

Voldria que amb la mateixa insistència amb que es reclamen multes per a tots aquests ciclistes anomenats incívics, en demanessin també pels vianants incívics, ja que les situacions de perill que poden generar uns i altres són equivalents: el conductor d’un vehicle a motor que passa una cruïlla en verd a Barcelona, sovint a més de 50 km/h, confiat de que té el pas lliure a la seva autopista urbana, tindrà el mateix ensurt i probablement el mateix accident si el que es troba allà al mig és un vianant o un ciclista. Si la tolerància ha de ser zero pels ciclistes i els guàrdies urbans han de sortir amb el bloc a perseguir-nos, no veig perquè no ha de passar el mateix amb tants vianants incívics que van a la seva, massa ocupats en esbroncar ciclistes com per adonar-se de que allò del llum vermell també va per a ells.

Anuncis

Un pensament a “Doble moral”

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s