Obstacles al carril-bici del Moll de la Fusta: resposta municipal

La queixa que va arribar a complir 5 mesos en espera de resposta no va fer els 6 per ben poquet. Uns dies abans de l’aniversari vaig rebre la resposta municipal:

Responem a la vostra comunicació rebuda el 13 de setembre de 2014 amb codi 4928WSF sobre tanca.

En primer lloc, ens volem disculpar pel retard en la resposta.

Us informem que, l’Ajuntament de Barcelona té previst millorar el carril bici del Passeig Colom amb l’objectiu de donar més seguretat als ciclistes i als vianants. 

Us agraïm la vostra comunicació. La participació de la ciutadania és molt important per millorar els serveis municipals i la convivència a la ciutat. Restem a la vostra disposició per a futures comunicacions.

La línia és l’habitual “té previst…” “… donar més seguretat”. Por em fan. Primer perquè sé el que triguen quan tenen prevista alguna actuació, fins i tot quan ja s’hi han posat. Només cal veure el que ha costat posar en funcionament el nou carril del Paral·lel o el que està costant el tram de l’encreuament Diagonal/Aragó. Segon perquè també sé el que entenen per “donar més seguretat”. Era el que representava que farien a l’esmentat Paral·lel o fins i tot al bicinyap del nou carril de la Diagonal. Però almenys han respost. Gairebé 6 mesos per dir això i ens hem de creure les estadístiques de la web municipal pel que fa a aquest servei?

estadístiques

Traspassant problemes

Els que anem en bici estem molt acostumats a rebre comentaris de com som d’incívics, que si ens saltem els semàfors, que si anem per les voreres a tota canya. Són comentaris que desactivem amb arguments molt vells o que ignorem, per cansament o saturació, ja que sovint això t’ho diu el mateix que aparca la moto ben travessada a la vorera o para en doble fila sense cap càrrec de conciència.

Anys de viure, caminar, pedalar i conduir, em fan veure molt clar que el problema és que com a mínim els barcelonins tenim una manera natural i sense remordiments de traspassar els nostres problemes als altres. Anant per la ciutat tots ens trobem problemes i treballar per resoldre’ls fent civisme actiu o fins i tot proactiu, formulant queixes (que no serveixen per a massa, tot s’ha de dir) o fent activisme a les xarxes, és cansat. Tothom es queixa de tot però tot queda en converses de les que diem “de placeta” o “de cafè”, que no van enlloc. És molt més fàcil i efectiu resoldre el nostre problema traspassant-lo a algú altre.

Que som transportistes i no tenim on parar el vehicle? Cap problema, parem en doble fila, damunt vorera o al carrilbici. Què amb això estem generant un problema a altres vehicles, a les bicis o als vianants? És el seu problema!

Que som taxistes i hem de recollir o deixar clients? Cap problema! Parem just on ens vagi bé, independentment de que hi hagi un carrilbici, els amables ciclistes entendran que ens estem guanyant la vida i esquivaran les nostres obertures de portes i als nostres clients, i els que no són amables… pitjor per a ells, és el seu problema!

Que som conductors i no tenim on aparcar o no volem pagar parking? Cap problema, apliquem la tàctica del transportista i solucionat, total, “són 5 minuts”…

Que som motoristes i no hi ha places de motos properes a on volem anar o senzillament ens ve de gust aparcar just davant de la porta? Cap problema! Deixem la moto on ens rota, que per això ens la vam comprar, tant és si ens apropiem de mitja vorera o fins i tot més, segur que els vianants espavilaran i ep! la guàrdia urbana no ens multarà. En qualsevol cas, el problema serà pels vianants.

Que som ciclistes i els vehicles a motor ens posen en perill la vida quan anem per la calçada o el carrilbici està ocupat? Cap problema! Pugem a vorera i seguim anant a la nostra velocitat de creuer. En aquest cas els vianants no ho entendran (no són tan permissius amb nosaltres com amb les motos) però s’hauran d’aguantar. Si a sobre toquem el timbre, encara farem més amics.

Que som vianants i no volem caminar fins al semàfor o no volem esperar a que es posi verd? Cap problema, ho tenim ben fàcil! Passem per on i quan volem, i si a sobre volem afegir emoció a les nostres vides, passem sense mirar, amb auriculars i responent un missatge.

Això sí, arribat el moment tots ens queixarem de l’incivisme del col·lectiu que més ràbia ens faci, sigui per enveja, per experiències traumàtiques prèvies o perquè sí.