Gossos, criatures i turistes

Malgrat a uns quants els sàpiga greu, els ciclistes circulem legalment en tots dos sentits pels carrers de “plataforma única”, normalment sense grans problemes ja que acostuma a haver espai més que suficient i la majoria anem amb prou compte (tret del sector cafre implícit a qualsevol col.lectiu, minoritari però emprenyador).

Ordenança de l'Ajuntament de Barcelona
Ordenança de l’Ajuntament de Barcelona

Jo, que per aquests tipus de carrers vigilo molt amb vianants, sortides de portals, d’aparcaments… acostumo a fer allò que el sentit comú em dicta: calcular la trajectòria aproximada de les persones que hi passegen per seguir el meu camí amb prou marge, sense posar-les en perill ni posar-m’hi jo mateixa. Vigilo especialment amb les criatures que van jugant, la gent que passeja distreta (normal, estan passejant), els avis… en fi… tot un “ballet” on fàcilment trobes el teu espai sense que ningú senti que pertorbes la seva tranquilitat i el seu dret a ser allà, que és el mateix que el teu. En alguns moments, quan l’aglomeració de vianants és excessiva, la solució és tan fàcil com baixar de la bici i passejar, a ritme de vianant, fins al carrer amb pas lliure més proper.

Curiosament, la meva experiència és que aquells que en teoria representa que haurien de ser els més difícils de controlar a nivell de càlcul de trajectòries (gossos i criatures), de manera sistemàtica són els que m’ho posen més fàcil. Mentre que les persones adultes que caminen a una velocitat més o menys estable, de cop i volta em noten venir i paren o es giren amb un ensurt (sense que vingui a res, perquè jo encara sóc lluny i a baixa velocitat), criatures i gossos acostumen a seguir el seu camí, encara que em vegin, i no és estrany trobar-me amb un gos que reacciona amb fluïdesa a la meva presència inofensiva, mentre que la persona que el passeja em mira com si fos un tanc. Potser és la manca de pràctica en la interacció amb ciclistes o una experiència prèvia desagradable que fa que les persones adultes sovint reaccionin de manera sobtada, anticipant un ensurt que ells mateixos acaben generant. No passa el mateix amb molts turistes, que reaccionen amb naturalitat a la meva presència i potser només es paren un moment per fer una mirada a la Brompton i comentar que Barcelona és probablement la ciutat del món on n’han vist més.

Anuncis

3 pensaments a “Gossos, criatures i turistes”

  1. Gràcies per refrescar la memòria pel que fa a l’ordenança vigent. Totalment d’acord amb els teus comentaris sobre la “convivència” amb els vianants. A les reaccions imprevistes dels adults hi afegiria la complicació dels vianants connectats al mòbil i totalment “desconnectats” de l’entorn. Aquests no veuen res.
    Mercè

    1. Gràcies a tu pel comentari! Certament els vianants zombies són una nova espècie a controlar. Jo m’hi he trobat, estant parada amb la Brompton i a un costadet del carrer, que un d’aquests se m’ha tirat al damunt i a sobre m’ha cridat l’atenció (“la bici!!!!”). M’ha passat fins i tot amb la bici plegada. Em refereixo sempre a carrers prou amples i amb uns quants metres de pas lliure…

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s