Idiot mode

Tweet idiotmodeDe tant en tant tots ens els trobem, hem d’entendre que el món n’està ple i que els idiotes van en a peu, en , moto o cotxe, amb un grau de perillositat que normalment és proporcional a la seva modalitat de desplaçament. El que passa és que un idiota només es representa a ell mateix, no a un col·lectiu, per tant enfadem-nos amb la persona, no amb cap gremi.

Casc o no casc

Sovint em pregunten perquè porto casc quan el meu posicionament respecte a la seva obligatorietat a ciutat és del tot contrari.

Considero que els periòdics globus-sonda de Trànsit i Ajuntament, així com la campanya del RACC adreçada a la nena de l’exorcista, no tenen com a intenció millorar la seguretat dels que anem en bici per ciutat ni fomentar el seu ús. Ben al contrari, fan èmfasi en els perills d’anar en bici i intenten assimilar ciclistes a motoristes, al temps que els fan responsables de prendre mal quan tenen una topada amb un vehicle a motor. Per a mi això és un greu error. Les persones que anem en bici no ens podem assimilar a les que van en moto, jo que he provat tots dos vehicles sé que el grau de perillositat no té res a veure i és ben evident que velocitats, maniobrabilitats i ús habitual són del tot diferents. Tots estem acostumats a veure motos a gran velocitat creuant-se entre els cotxes o accelerant en les rectes, en canvi, tret d’alguns cyclo-killers, la gran majoria dels ciclistes pedalen a ritme de passeig per carrilsbici o carrers pacificats, no són més que vianants que van una mica més ràpid. D’altra banda, no s’han de confondre ciclisme urbà i esportiu. Una cosa és que els ciclistes esportius portin casc (igual que el porten els corredors de F1, dins del cotxe) i altra de molt diferent és que una persona que agafa el bicing per anar per la Diagonal hagi d’anar equipada com per córrer Le Tour de France.

Si de debò es volgués millorar la seguretat dels que anem en bici, els responsables municipals i de trànsit prendrien nota del que es fa en llocs on realment es prioritzen els desplaçaments “ciclats”, és a dir, millorar infraestructures, fer-les més ràpides i segures, i de cap de les maneres posar un casc al cap de les persones. No cal ni anar de viatge, només veient el canal de YouTube de Bicycle Dutch està prou clar.

Llavors… perquè porto casc? No és per experiència (només he caigut una vegada en lliscar al pujar un gual, i vaig prendre mal als genolls, no al cap) i com ha quedat clar en el post, no és per convicció de que guanyi en seguretat. Probablement és per costum i per tranquilitzar als membres de la meva família que encara creuen, molts anys després d’anar en bici per Barcelona, que cada dia que surto per la porta em jugo la vida més que si anés a peu o en cotxe. La sensació de seguretat que té un no-ciclista, sobretot veient com es condueix a Barcelona i el poc respecte que tenen els que porten vehicles a motor amb els que no en portem (vianants i ciclistes) és molt poca, i la fragilitat de la persona a velocitat humana és molta. Per tant, porto casc perquè no em genera cap molèstia i regala tranquilitat als que m’estimen, però entenc perfectament als que no en porten i seguiré fent activisme perquè no sigui obligatori a la ciutat de Barcelona, igual que no ho és a la resta d’Europa, tot esperant que un dia Barcelona estigui prou pacificada com perquè pugui sortir de casa sense casc i sense fer patir a ningú.

Queixa/suggeriment de llarga durada

El 8/1/15 vaig enviar una queixa/suggeriment a la web de l’Ajuntament de Barcelona referent al que es veu en aquest vídeo:

Aquest era el text de la queixa:

Aquestes bandes reductores de velocitat  i sobretot les tanques metàliques són un perill pels ciclistes i una vergonya per a la ciutat, els turistes els hi fan fotos a les tanques amb actitud sarcàstica. La meva opinió és que s’haurien d’eliminar i, si realment s’han posat per resoldre un problema, resoldre’l d’altra manera.

Després de moltes anades i vingudes i reclamacions, finalment el 29/7/15 em van respondre que la queixa corresponia al Consorci Port 2000 Port Vell, i als pocs dies vaig rebre un correu, breu però atent, d’un tècnic que em convidava a anar a una reunió amb la finalitat d’escoltar les meves propostes de millora. Com que no tinc massa disponibilitat per a aquests tipus de reunions però sí vull contribuir a que:

a) ningú prengui mal amb aquestes tanques

b) deixem de fer el ridícul amb els molts turistes que passegen per allà

he respost amb aquest missatge:

Abans de res, gràcies per la seva resposta.
 
En aquests moments em resulta una mica complicat anar presencialment a una reunió, però no tinc cap problema (ben al contrari) en fer-los arribar els meus comentaris per escrit.
 
Com hauran vist en el vídeo que vaig adjuntar a la queixa/suggeriment, es tracta d’un carril bici que queda interromput per unes valles ancorades al terra. Representa no només un greu perill pels ciclistes sinó una font constant de bromes per part dels turistes que passegen per la zona i que (almenys el dia que jo hi passava) feien fotos i comentaris en veu alta burlant-se d’aquesta instal·lació, que realment et fa dubtar entre el riure i la indignació.
 
Suposo que deuen tenir tècnics per planificar una alternativa més adient i menys ridícula. Jo no sóc cap tècnica, només una usuària, però puc valorar que posar una barrera ancorada al terra al mig d’un carril bici no és una bona solució per advertir de la sortida de vehicles que hi ha a continuació, he anat en bici per moltes ciutats del món i poques vegades m’he trobat amb una estructura de metall al mig del carril. Els agrairé que pensin i apliquin una millor solució, realment la imatge de ciutat que donem amb aquest carrilbici no és la de la Barcelona moderna i bike-friendly que suposo que tots volem compartir amb el món.