Carrilbici Marquès de Sentmenat – Can Bruixa

L’Ajuntament de Barcelona va fer públic a finals del 2015 el pla per triplicar la xarxa de carrilsbici. Un dels primers nous carrils, organitzat i pintat en temps rècord, ha estat el de Marquès de Sentmenat – Can Bruixa, a qui he dedicat un breu vídeo. Es tracta d’un carril de només un 1 km que travessa el barri de Les Corts per una zona on ja anava en bicicleta, normalment sense problemes però de vegades amb el típic impacient que preferia enganxar-se a la meva roda mentre trepitjava accelerador o avançar-me a pocs centímetres de distància.

Tot i celebrar aquest carril, que sembla una mica més ample que els habituals bidireccionals barcelonins i en molts llocs està limitat no per fileres de cotxes (amb el perill habitual d’obertura de portes) sinó per motos aparcades (molt més segur per als ciclistes i també oferint necessàries places d’aparcament per aquests vehicles), caldrà estar atents al compliment de la disciplina viària, perquè fins i tot un dia de vacances de Nadal, amb poc trànsit, la presència de vehicles okupes i de vianants que creuen sense mirar per on els va bé és prou evident:

0:06 vianant que creua mirant al sentit contrari
0:53 vianant que se salta semàfor però almenys vigila
1:01 furgoneta que es para saltant el semàfor i ocupant el carrilbici
1:08 dos cotxes ocupant vorera, un dels vorera+carrilbici
1:21 vianants que creuen mirant en sentit contrari
1:42 vianants que se salten semàfor però almenys vigilen
1:55 els mateixos cotxes segueixen ocupant la vorera i el carrilbici
2:34 furgoneta ocupant el carrilbici

D’altra banda, al minut 2:16 es pot veure la illeta que comenten Amics de la Bici en aquest vídeo i que esperem que doni més seguretat a la cruïlla.

Anuncis

No em doneu les gràcies

Tot i ser conscient que els meus desplaçament en bici per Barcelona tenen poc impacte mediambiental, no sóc d’aquelles persones que esperen que la resta de la societat li doni les gràcies per no contribuir a que l’aire que respirem estigui una mica menys contaminat. Vaig en bici perquè em va bé i també perquè sóc conscient de que, quants més hi anem, menys contaminació tindrem i sortirem guanyant en benestar i salut, però podria anar en transport públic sense cap problema.

Per això em crida l’atenció com en qualsevol conversa on surti el tema de la sobrecàrrega de motos que patim a Barcelona no triga en sorgir un doble argument:

  1. Què seria de Barcelona sense les motos?
  2. (si l’interlocutor és motorista) M’hauríeu de donar les gràcies perquè les motos descongestionem el trànsit!

Aquests arguments parteixen d’una visió des del meu parer esbiaixada de la realitat que, de tant repetir, motoristes i molts que no ho són han acabat acceptant com a dogma de fe, sense entrar a analitzar-la mínimament.

Barcelona sense les motos seria una ciutat menys contaminada i sorollosa. Es podria caminar per les voreres sense que semblessin un aparador de motos a l’aire lliure i sense haver d’apartar-se cada vegada que un motorista envaeix l’espai dels vianants a la cerca d’aparcament o d’escurçar recorregut. Es podria creuar un pas de vianants en verd sense haver d’esquivar les motos que s’han posat en primera línia de graella de sortida al semàfor. Es podria anar més ràpid en bus pel mateix motiu (motos que s’ubiquen a primera línia del carril bus i després s’encanten quan tenen el semàfor verd). Segur que hi ha més coses que passarien a Barcelona sense les motos, entre elles el tema de la sinistralitat d’aquest vehicle en la que no vull entrar per respecte a tants amics, coneguts i familiars com n’han patit les conseqüencies.

vorera amb motos

Els que ens pregunten què seria de Barcelona sense les motos donen per fet que tots aquests motoristes a qui hem de donar les gràcies per anar en moto, si no ho fessin, anirien en cotxe i col·lapsarien la ciutat. I jo els dic: ENDAVANT! Agafeu tots el cotxe, no trigareu en adonar-vos de l’absurd del vostre comportament, pagant combustible per estar parat en un embús interminable, contaminant l’aire que respirem tots, arribant tard a la feina… com diuen en anglés: BE MY GUEST!

Amics motoristes, sou ben lliures d’anar amunt i avall amb les vostres motos igual que jo hi vaig amb la meva bici, però si us plau, no em digueu que us doni les gràcies. Jo tampoc us dic que me les doneu, i això que objectivament crec que en tindria més motius. Això sí, si deixeu de banda els vostres vehicles contaminants, els guardeu per moments d’aquells puntuals que poden haver a la vida i us desplaceu habitualment en transport públic, llavors sí que us donaré les gràcies, perquè no dubto que quants més usuaris siguem, millor serà el servei de metro/bus/tramvia i més respirable, segura i humana serà la nostra ciutat.