Consells per a nous ciclistes

Ja fa més d’un any del meu post amb consells per a nous ciclistes, i tenint en compte que cada vegada són més els amics i coneguts que s’estan passant a les dues rodes amb tracció humana, encuriosits per la meva insistència en desplaçar-me en bicicleta i segurament animats pel fet de que (tal com diuen ells) cada cop es veu més gent “normal” anant en bici per Barcelona, potser toca fer una actualització de consells, tot animant als meus altres amics i coneguts (ja ciclistes) a afegir-ne els seus.

  • Abans de res, disfruta!
  • Tingues clara l’ordenança municipal.
  • Per la teva seguretat i la de tothom, respecta els senyals de trànsit.
  • Recorda que llums i timbre són obligatoris.
  • No tinguis por d’usar el timbre, recorda que és per avisar de la teva presència.
  • Tingues en compte que altres ciutats està permès anar en bici parlant per telèfon, enviant missatges o amb auriculars, però a Barcelona no.
  • A Barcelona no cal que portis casc si no ho vols, ja que no és obligatori.
  • Utilitza els carrilsbici sempre que n’hi hagi. Si no, l’ordenança municipal et permet circular per la vorera (amb cura i lentament) si és prou ampla, però la meva recomanació és que si vas per la vorera sigui a peu, al costat de la bici.
  • Quan vagis per carrilsbici bidireccionals estrets amb separació de cotxes aparcats (a Barcelona en tenim uns quants), vigila que no t’agafi per sorpresa l’obertura de la porta d’algun cotxe.
  • Quan circulis per la calçada ocupa el centre del carril, hi tens tot el dret. Si tens un cotxe enganxat al darrera, no et sàpiga greu, pensa que només el fas anar una mica més lent, en canvi si el tens davant t’obligarà a respirar el seu fum.
  • Recorda que pots circular per les zones de prioritat invertida (zones de vianants) en tots dos sentits.
  • Senyalitza amb els braços quan hagis de girar perquè aquells que et vulguin avançar (altres ciclistes pel carrilbici o els motoristes per tot arreu) puguin preveure els teus moviments.
  • Aprofita que vas en bici per buscar i provar noves rutes per fer els mateixos desplaçaments.
  • Aprofita també que vas en bici per descobrir edificis i llocs bonics de la vida de la nostra ciutat. A l’Eixample n’hi ha molts.
  • Prova alguna app per trobar noves rutes, com per exemple CitymapperRide the City o BikeCityGuide.
  • Fuig si pots dels carrers amb molts vehicles a motor o dels carrers amb carrilsbici absurdament situats al mig dels carrils de circulació, busca una ruta alternativa i els teus pulmons t’ho agrairan.
  • Procura anticipar-te a les situacions de risc, per exemple fes-te visible pels conductors i no subestimis la capacitat dels vianants de creuar per qualsevol lloc sense mirar.
  • Que no et pari la pluja ni el fred ni la calor, només cal equipar-se adequadament i ajustar el ritme de la marxa a les condicions metereològiques, que a Barcelona són de privilegi.
  • Que no et parin les pujades. A no ser que treballis al cim del Tibidabo, a Barcelona es pot arribar amb relativa facilitat a la majoria dels llocs en bici. Compra’t una bici amb més o menys marxes i amb un tipus de plat adequat al que seran els teus recorreguts habituals.
  • Que no et parin els comentaris ridículs d’alguns dels (afortunadament pocs) usuaris retrògrads de la via pública que encara queden. Vas en bici perquè vols, perquè et va bé, perquè t’agrada o perquè sí. I punt.
  • Recorda que ara i avui vas en bici, però en qualsevol moment tots som vianants, per tant t’hauria de ser fàcil posar-te en el seu lloc i respectar el seu dret a passejar tranquils per una ciutat que és de tots.

La pacificadora?

Són curioses les baralles al Twitter entre partidaris i detractors del carrilbici, que a sobre, tret d’alguna excepció, estan orientades per ciutats, sent els barcelonins més “carrilistes” i els madrilenys més “calçadistes”. Els arguments són cansats, el debat real acostuma a ser inexistent i els suposats discutidors  massa sovint cauen en l’insult. Hi ha uns quants “calçadistes” als quals ja he hagut de mutejar, cansada de llegir comentaris despectius adreçats als que defensen el carrilbici, tractant-los de covards, segregadors, curts de mires o directament de tontos del cul.

Només hi ha un argument d’aquesta colla que m’ha cridat l’atenció més de 0.68 segons, i és el que insisteix en que l’ocupació de la calçada que farem els ciclistes en la seva ciutat ideal (en no tenir carrilbici) acabarà reduint el nombre de vehicles a motor i pacificant el trànsit. Curiós perquè no conec cap cas on això hagi succeït (potser és ignorància meva) i perquè als llocs on la bici sí domina, la situació clarament és la contrària: tenen carrilsbici amples i estructures segregades i segures per restar lloc als vehicles a motor, com s’està fent a Barcelona en aquests moments. Però malgrat les comparacions amb altres ciutats del món, el que em molesta és que em vulguin endossar el paper de pacificadora. Quan a diari agafo la bici la meva intenció, com la de qualsevol, és arribar a lloc de la manera més ràpida, agradable i segura possible, en cap moment considero que hagi de tenir necessitat i menys encara obligació de pacificar el trànsit de la meva ciutat. I si això em passa a mi, que fa molts anys que vaig en bici per Barcelona, puc imaginar què li passarà a aquell que tot just s’anima o a qui vol que els seus fills vagin al cole en bici. Les persones que anem en bici no tenim perquè assumir el rol de pacificadores de res, no som escuts humans perquè els conductors de vehicles a motor respectin límits de velocitat i distàncies.