Col·lapse

Ara que l’Ajuntament està fent realitat la construcció de nous carrils bici a Barcelona, els bicihaters surten de sota les pedres, sovint disfressats de “defensors de la fluïdesa” i no poques vegades dient, com si fos una mena de disclaimer, que “són esportistes”, com si això tingués alguna cosa a veure. Els seus arguments són els propis dels bicibingos més clàssics, incloent un que m’ha cridat l’atenció: es fa un nou carril bici a un carrer que fins ara tenia dos carrils de circulació (Joan Güell), es forma un embús i els culpables de l’embús som els que anem en bici. Com dirien al Twitter: #oletu.

Només per aclarir el tema: els culpables de l’embús sou els que genereu l’embús, sovint a raó d’una persona per cotxe i, de pas, embrutant-nos els pulmons a tots els que caminem o anem en bici.

Per si no ho havíem notat, l’espai és limitat i l’aposta municipal sembla que és modificar el seu repartiment, que fins ara afavoria de la manera més descarada al vehicle a motor, per assignar-ne una mica més a vianants i ciclistes, que som els que no contaminem i fem menys soroll. Jo ja entenc que als que  baixaveu en moto a tota canya i/o aparcàveu a les voreres (cosa que ens diuen que ara no es permetrà) o als que dins del cotxe fèieu ziga-zaga entre els dos carrils, esquivant ciclistes i assetjant vianants als passos de vianants sense semàfor, el carrer Joan Güell us anava perfecte. Però als que com jo hi anem en bici i/o a peu, no. Ens anirà millor ara, si podem caminar per les voreres sense ensopegar amb motos i sobretot si els addictes al motor us acostumeu a deixar de col·lapsar-lo i aneu per una via més adequada o (encara millor) aneu en transport públic o bicicleta. Això sí, que us serveixi de consol: si en comptes de fer un carrilbici us haguessin fet una autopista de 3 carrils, no dubteu que seria qüestió de temps: l’acabaríeu col·lapsant igual. L’egoïsme del motor no té límits ni vergonya, porteu anys i panys sent els reis del mambo i omplint la ciutat de fum, cotxes i motos aparcats per tot arreu, i poseu el crit al cel quan algú s’atreveix a fer alguna cosa perquè tots plegats vivim i respirem una mica millor.

 

Advertisements

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s