Amabilitat

Quan vaig començar a portar càmera a la bici vaig notar un increment en l’amabilitat de la resta d’usuaris de la via pública. Alguns cotxes i motos que semblava que m’anaven a assetjar, de cop frenaven i em deixaven passar, mentre miraven la meva càmera (que porta sempre el pilot vermell intermitent, per tant, és ben visible). Després de gairebé dos anys, ja tinc assumit aquest percentatge d’amabilitat “induïda”, però darrerament he notat un increment significatiu d’amabilitat per part de conductors, motoristes, taxistes, camioners… curiós oi? En un moment en el que el lobby del motor, alarmat per l’increment del ciclisme urbà i la creació de nous carrils bici, ataca amb notícies i cartes al director per generar opinió, resulta que a peu de carrer la meva percepció és que els altres usuaris no estan més crispats, ben al contrari, estan més amables. La meva teoria és que cada vegada més algú no només condueix, sinó que també va en bici. I sobretot que cada vegada més tothom té un “algú” que va en bici, una parella, fill, familiar, amic… Potser en veure un ciclista qualsevol els ve al cap la imatge d’aquella persona coneguda que també va en bici, i alguna cosa els diu que l’han de respectar.

Anuncis

Un pensament a “Amabilitat”

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s