Mala sort

Ja fa un temps que em crida l’atenció la gent que diu que cada dia, caminant pel barri (sovint, el meu barri) està a punt de ser atropellada per una bicicleta, sovint vàries vegades. Un exemple clar va ser el d’una parella gran que al debat de la bici que es va fer a la seu del districte de Les Corts va dir que cada dia, caminant per la vorera de Joan Güell, es trobaven amb algun ciclista a tota velocitat per la vorera, i que a sobre “els aixecava el dit” (el del mig, vam entendre). Així cada dia, va insistir, anant ells amb els seus néts. Cada dia?

Cada dia jo normalment vaig en bici a la feina, al gimnàs, a comprar… Cada dia camino pel meu barri, també per comprar, passejar, per anar al gimnàs o a fer un cafè. Són molts anys de caminar cada dia, sola i acompanyada, i en tants anys mai un ciclista m’ha estat a punt d’atropellar, mai un ciclista m’ha aixecat el dit. Sí una vegada un motorista em va donar un ensurt en sortir jo de casa i trobar-me’l que passava per la vorera, amb la moto engegada i a prop dels portals, a una velocitat que em va semblar exagerada, i quan li vaig fer un gest em va engegar a la merda. Una vegada un cotxe gairebé se m’emporta per davant al pas de vianants al carrer Joan Güell/Can Bruixa. Una vegada vaig veure un ciclista per la vorera de la Travessera a una velocitat que em semblar poc adequada, però com aquella vorera és molt ampla, em va passar lluny i no em vaig sentir en risc, tot i que vaig arrugar el nas i el vaig mirar malament. Però afortunadament això no passa cada dia. Ni amb ciclistes ni amb conductors ni amb motoristes, i porto molts kms i molts dies de caminar pel meu barri.

Per això quan escolto la gent que insisteix en que cada dia li passen aquestes coses, no puc deixar de pensar que algunes persones no dubten en exagerar fins l’absurd una experiència traumàtica (accident, quasi-accident o temor d’accident) i perden de vista com és d’evident la seva mentida per a aquells que els llegim o escoltem. Cada dia no us passen aquestes coses. Menys encara vàries vegades al dia. Ningú té tan mala sort.

Advertisements

Un pensament a “Mala sort”

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s