Auriculars

Pel que veig anant en bici, alguns ciclistes no saben que a Barcelona està prohibit (i multat, que en conec uns quants casos) anar en bici amb auriculars. Sigui un o dos (que també en conec que han fet la prova i jo mateixa vaig fer la consulta), la multa és la mateixa. O potser ho saben o no els importa, clar. En canvi per la meva percepció i les meves converses com a visitant, a altres ciutats europees, pots anar en bici amb auriculars sense cap problema.

Entenent que cada ciutat té el seu marge per a la pròpia ordenança i també que (afortunadament) les normes evolucionen, i partint de la base que em considero una persona que quan condueix on va en bici, s’esforça per dedicar tots 5 sentits a l’activitat, el cas és que no acabo d’estar d’acord amb la lògica de que ni tan sols es pugui portar un auricular quan es va en bicicleta. Ja no parlo dels vianants, que anem com volem i sovint despistats, sinó dels cotxes, on jo puc conduir legalment amb la música a tota canya a 50 km/h per molts carrers de Barcelona i sense sentir ni un borrall del que passa fora del meu habitacle. També parlo de les motos i els seus famosos cascos homologats, de vegades a un volum tal que et permeten escoltar perfectament les seves converses telefòniques o la música que estan escoltant quan pares al seu costat al semàfor. Molts conductors i motoristes circulen amb uns auriculars virtuals o reals que els aïllen acústicament del que els envolta, sense cap problema des del punt de vista normatiu. Bastants vianants també van per la vida “auricularitzats” i es juguen la vida travessant per on no toca i sense possibilitat de sentir (per exemple) el timbre d’avís del ciclista de torn. Tot és normal, assumible, comprensible… fins que la persona en bici entra a l’equació: el ciclista, a Barcelona, no pot portar ni un auricular. Considero que aquesta seria una norma a revisar i a “equalitzar” amb altres ciutats europees i altres modalitats de desplaçament, però com que no sóc legisladora, aquí ho deixo.

Mentre, jo seguiré anant en bici amb la música, de vegades, sonant sola al meu cap. Els auriculars els deixo a la motxilla i me’ls poso quan camino.

Anuncis

Travessant Verdaguer

Podria fer tota una sèrie de com travessar les places de Barcelona, en aquest cas faré la comparativa directa.

Aquí està el vídeo de com travessar la Plaça Verdaguer, sentit Llobregat (és de fa un temps, però tot i amb el canvi del carril-bici de Pg Sant Joan a calçada, l’alternativa de pas senyalitzada per a bicicletes segueix sent la mateixa). Seguint les indicacions i amb les fases semafòriques habituals, el dia del vídeo vaig trigar més de 2 minuts en travessar la plaça.

I tot seguit el vídeo amb els pocs segons que es triga en travessar la plaça en mode #machitocalzada tal com em recomanen molts dels meus amics i coneguts que van en bicicleta, però que sincerament jo no m’atreveixo a fer un dia laborable, amb la intensitat del trànsit i les velocitats que agafen cotxes i motos en aquesta plaça.

La roba més adequada

Companyes i amigues que comencen a anar en bici per la ciutat de vegades em demanen consells sobre la roba més adequada. Són fàcils de donar perquè a no ser que treballis a una zona molt molt molt alta de Barcelona (i en aquest cas aniria bé optar per la bimodalitat o la bici elèctrica) la roba més adequada és exactament la mateixa que portes cada dia. Afortunadament cada vegada sento menys aquella pregunta de “pots anar amb aquesta faldilla/aquest vestit/aquest el que sigui amb la bicicleta?”. La resposta sempre és sí.

Els que fem servir la bici com a vehicle de transport per Barcelona normalment no anem per la vida licrats ni amb calçat ciclista, anem amb la nostra roba normal, adequada a la nostra activitat i ajustada al nostre estil. Jo no tinc sabates de taló però no dubteu que si en tingués, aniria en bici amb elles, igual que hi vaig normalment amb faldilla i, a l’hivern, amb els meus abrics i complements de diari.

Barcelona és una ciutat amb una metereologia de privilegi. No fa massa fred, normalment tampoc fa massa calor, no plou massa i quan plou, no ho fa massa dies seguits. Per lliurar-se del poc fred que fa n’hi ha prou amb qualsevol peça d’abric, com la que portaríem per anar caminant. Per superar la poca pluja que puguem trobar, jo opto per una capelina (més ben dit, dues, en tinc una a casa i una a la feina). Més enllà d’això i de pensar en afegir una capa de roba addicional (entre l’abric i la roba de vestir, o pel damunt de l’abric com a tallavents) en el cas de la gent molt fredolica, pocs consells més es poden donar. Bé, sí, si ets persona de portar bambes o sabates de cordó, vigila que no quedin trabats amb la cadena, ja que podries tenir un accident bastant absurd. Si ets de portar sabates amb talons ben alts o plataformes, l’experiència (aliena) em diu que podràs pedalar sense cap problema.