Plataforma única

Fa un temps vaig penjar un vídeo d’aquest mateix tram i de seguida van començar a sortir els haters i els ignorants de l’ordenança (alguns de bona fe, altres amb mala baba) a recriminar-me que anava en contradirecció per una plataforma única. Ara voldria veure quants haters de motos i cotxes surten per denunciar, en aquest vídeo, la moto que ve en contradirecció i el cotxe que entra, també contradirecció, a la següent cantonada, que sí estan fent una infracció.

Anuncis

En bici al cole

Amb l’increment dels desplaçaments en bici a Barcelona, cada vegada també és més fàcil trobar-te amb pares i mares que acompanyen els seus fills a l’escola en bicicleta.

Com tots els canvis graduals, als que anem en bici cada dia ens pot costar percebre aquest increment, però els amics i familiars que em visiten a Barcelona de manera periòdica m’han fet veure que imatges com la d’aquest vídeo, ara força habituals, fa pocs anys eren excepcionals i dignes de curiositat.

Segons les estadístiques del Departament d’Ensenyament, més del 90% dels alumnes estan escolaritzats en centres sostinguts amb fons públics, i prop del 70% ho estan a centres públics. El segon criteri de prioritat en la preinscripció i matrícula dels ensenyaments de 2n cicle d’educació infantil, educació primària, ESO i batxillerat als centres sostinguts amb fons públics (després dels germans ja matriculats al centre) és la proximitat del domicili. Per tant, fent una generalització ràpida basada en les dades i també en la percepció personal, podríem dir que la majoria de les famílies escolaritzen els seus fills a una escola propera al seu domicili, és a dir, en un radi d’acció accessible a peu. No dubto de l’existència de casos que impliquen desplaçaments més llargs, ja que òbviament hi són, però de cap manera diria que semblen majoritaris.

Si ens volem deixar d’estadístiques només cal fer una mirada a les escoles públiques i concertades del nostre barri, veurem com molts pares i mares ens sonen perquè viuen a la nostra escala o al nostre carrer.

En aquest panorama, iniciatives com el Camí Escolar o, en recorreguts més llargs o que enllacen amb altres desplaçaments, acompanyar els fills en bicicleta, són cada vegada més habituals. Les cues esgarrifoses de cotxes que veia fa uns anys, de mares i pares parant en doble fila per deixar els fills per exemple a l’Escola Itaca del carrer Numància (Les Corts) per després molts d’ells tornar als seus domicilis (també a Les Corts), són cada vegada més rares de veure. En canvi, sí que veig cada vegada més pares i mares que acompanyen els fills en bicicleta i després segueixen el seu camí a la feina, al mercat o a casa, tot plegat més ràpid que si anessin en cotxe, sense patir embussos i sobretot donant un bon exemple als seus fills.