Fauna urbana

Ja havia parlat de la iaia que escridassa a les ciclistes “assassines” com si portessim el 666 tatuat al front, també de l’avi que prova d’encertar-te d’un cop de bastó o de l’home que amenaça amb el puny. Crec que no ho havia fet de l’avi que seu ben tranquil en un d’aquells bancs tan “ben situats”, a propet del carril bici, i estira el bastó tot esperant que algú ensopegui. M’han parlat de la “senyora” que pel barri de Sants es llença damunt les bicis i resulta lleument ferida, el suficient com per cobrar alguna mena d’indemnització. Fauna urbana diversa, parents propers dels ciclistes “slalomeros” de la Rambla Catalunya o del eixerebrat que es passa tot Francesc Macià per la calçada, en contra-direcció, en una bici holandesa, i a pas de tortuga (tot un crack, té molt de mèrit haver arribat a la seva edat amb aquests hàbits tan… especials).

Però ahir vaig augmentar la classificació d’especímens amb un nou individu, que caminava pel carril bici de la Diagonal, de front a les bicis que pujavem en direcció a Francesc Macià, amb cara de mala persona (o potser és que senzillament era lleig) i una “pota de cabra” agafada amb totes dues mans. I mentre, la guàrdia urbana suposo que compleix ordres multant (o advertint) els ciclistes que gosen desobeir les magnes noves ordenances municipals.

Aquí no tenim un problema d’ordenances, només. Tenim un problema de civisme i educació (deixant de banda el tema de la malaltia mental, que probablement està latent en algun cas). Tenim un problema de respecte i tenim el gran problema de que l’Ajuntament ho està fent tot per enemistar tothom amb tothom. Ja fa anys que l’Ajuntament de Barcelona fa el que pot i més per enemistar ciclistes i vianants, i li hem d’atribuir el mèrit de convertir aquells que haurien de ser aliats naturals en enemics a sang i foc. Amb un disseny deficitari i una senyalització penosa, enemista també cotxes amb motos, motos amb bicis, taxistes amb tothom (és clar, quantes més hores t’hi passes allà ficat, més cabrejat deus estar), en fi, la seva capacitat de generar enemistat és gairebé ilimitada. Sense tenir fe en els miracles, sí en tinc en les solucions imaginatives. O si no hi ha prou imaginació, en les solucions copiades de models millors de vialitat i convivència urbana, que de ben segur en deu haver.

Em felicito

Pel que diuen els diaris i els meus amics usuaris del Bicing, sembla que vaig prendre una bona decisió en no fer-me usuària del “servei”.

La meva amiga Fina, companya de feina sostenible i assenyada “donde las haya”, està que trina amb les bicis del bicing. No només no troba quan en necessita, o no troba on deixar-la, o troba cotxes aparcats al bell mig de l’espai bicing, o troba bicis sense frens o amb el seient que té més mobilitat de la desitjable, sinó que a sobre ha de llegir comentaris com aquest que ens transcriu en Marc Belzunces al seu blog, trobat a una entrevista amb un dels responsables del Bicing barceloní. Literalment: Lo lógico es que en el futuro algunos usuarios se den de baja del servicio cansados de no encontrar bicicleta. Así se equilibrará la oferta y la demanda. Brutal.

Equilibrem l’oferta i la demanda de la sanitat deixant que morin pacients en llista d’espera? Equilibrem l’oferta i la demanda de les llars d’infants deixant els nens sols a casa? Bé, només són algunes idees. Va, equilibrem? Quins nassos…

Brompton – 100 kms

En Marc Belzunces fa les entrades de 1000 en 1000, però les novates com jo hem de celebrar que hem arribat als 100 primers kilòmetres amb la Brompton.

I com va? Doncs molt bé. La conducció, que ja d’immediat vaig veure que era més àgil del que imaginava, cada dia millor. És molt maniobrable i la manca d’amortiguació no la fa gens incòmoda, és clar que tot deu dependre de com i a què estiguis acostumada. El canvi respon bé, no li manca “nervi” en la pujada final a la feina ni m’ha costat gens adaptar-me al que té de peculiar respecte als canvis convencionals.

Utilíssimes les rodetes per arrossegar-la a la feina, al centre comercial, a qualsevol lloc on el terra sigui pla i s’hagi de fer un recorregut sense carregar pes. Tan útils que potser seguiré les recomanacions i incorporaré les rodetes “totals” per estalviar-me haver d’aixecar el manillar una mica a pes. He d’anar a veure si em fan la bici molt més gran un cop plegada, perquè la taquilla del gimnàs és sagrada i la Brompton entra justeta justeta.

De moment, quan anticipo problemes per accedir amb ella a algun lloc, la guardo dins de la bossa negra i anònima i el problema esdevé CAP PROBLEMA. Lleugereta no és que sigui, probablement aquest serà l’únic “però” que de moment li trobaria, però fa bonic veure com els “machotes”, enfrontats a aquest comentari, l’agafen com si res i m’asseguren que és lleugera com una ploma (bé, potser tenen raó i soc jo la que està poc catxes).

El plegat, fantàstic. Ràpid i segur, em permet pujar i baixar escales o deixar-la plantada un moment sense perdre ni un minut.

En fi, malgrat el preu, estic satisfeta d’haver fet una bona compra.

Ho tenim clar

En Marc Belzunces explicava al seu blog el mal coneixement que té en Portabella de la modificació de l’ordenança municipal respecte a les bicis. Ho tenim clar si el que representa que és la imatge municipal de la promoció ciclista (repeteixo: representa) no se sap ni l’ABC de l’ordenança que suposadament ha promogut. Tot plegat, un detall sense importància, avui que el gran problema serà que les forces d’esquerra han perdut regidors a Barcelona ciutat, però no em podia estar de dir-ho. La culpa, com sempre, la tindrà l’abstenció, però també es podria qualificar d’abstenció institucional allò que fa l’Ajuntament cada cop que li enviem un escrit amb una pregunta concreta i ens respon amb aquella carta-tipus.

Exemple:

Pregunta: hi haurà un plànol amb les voreres “practicables” pels ciclistes de Barcelona?

Resposta: Barcelona està vivint el quasi podem qualificar de revolució en la seva mobilitat, gràcies al fort impuls de l’ús de la bicicleta, incrementat amb iniciatives com el Bicing (i…?????). Aquesta realitat necessitava una regulació per evitar, precisament, que es generin conflictes entre els diferents usuaris de la via pública: vianants, ciclistes i vehicles (ja ho sé, per això pregunto, justament). Per aquest motiu, hem aprovat les modificacions a l’ordenança de circulació (més del mateix, i…?????). Tota nova normativa necessita d’un temps d’adaptació i t’informo que des de l’Ajuntament properament farem una campanya informativa perquè els ciclistes pugueu està al corrent de la normativa i dels consells per a circular per la ciutat (vale, que ens faran tríptics i díptics i cartells, però també un plànol?). D’altra banda, em plau informar-te el Pla estratègic 2006-2010 inclou doblar el número de quilòmetres de carril bici segregats i, alhora, implantarem més zones 30 a tots els barris de Barcelona (això ja m’ho diuen cada vegada que els envio una consulta, seria bonic veure-ho fet en comptes d’escrit…).

El dia que algú gosi donar respostes senzilles a preguntes concretes, potser hi haurà cua a les 9 del matí perquè sentit comú tregui majoria absoluta. Mentre tant, tenim el que tenim.

Brompton – Dia 1

Ja ha arribat. Sembla que he tingut sort en el termini per ser del color que és, igual el platejat no està de moda.

És una M de 6 velocitats amb plat de 44 dents. El compta-kilòmetres és un Trek Incite 9I, inalàmbric. De moment, només he afegit els llums i la bossa de sillín amb la funda, per entrar a aquells llocs on tenen fòbia ciclista.

Com m’imaginava, molt fàcil de portar, maniobrable i especialment útil quan toca anar per la vorera, perquè no tens la sensació d’envair tant. El canvi de 6 velocitats s’agraeix MOLT en el tram final d’arribada a la feina i el plegat de la roda del darrera fa que entri sense cap mena de problema fins i tot a l’ascensor de casa. Anar a fer gestions amb ella… fantàstic. No cal buscar fanals ni tanques per lligar res, només plegar i cap a dins!

Bon temps i més bicis

Aquesta imatge del carril bici de la Diagonal, el dia de Sant Jordi, no té res a veure amb el que és Barcelona des que ha començat el bon temps. Les bicis es multipliquen. Els aparcaments estan a tope, més bicis lligades a qualsevol lloc (fins i tot on ho hauríen de ser, com ara als arbres). Els xoriços ja s’estaran fregant les mans mentre trien el millor model de cada barana (o el que té la cadena més vulnerable).

I és que malgrat els manguis, malgrat la misèria del carril bici majoritàriament insegur, malgrat la voluntat de l’Ajuntament de fomentar la mala maror entre ciclistes i vianants amb carrils bici com aquest:

això cada cop va a més.

Ara, tremolem, entre aquests ciclistes “de temporada” (i molts dels fixes, no ens enganyem) hi ha un bon grapat de kamikazes eixerebrats d’aquells que donen mala fama a tot el col·lectiu. Suposats ciclistes urbans que van per la vida avasallant als vianants, als altres ciclistes, fent el suicida amb els cotxes, i a sobre arriben a casa pensant que són la pedra filosofal. Avui mateix, amb el sol solet, n’he vist tres. Mala cosa.

Bicing

Sembla que demà obre la web del nou servei Bicing a Barcelona, tal com ens explica en Marc al seu blog De l’Holocè estant.

Caldrà veure si en la pràctica ens deixen treure profit a aquest sistema que a altres llocs sembla que dona bons resultats. Serà fonamental que hi hagi prou estacions i prou ben repartides, que les bicis estiguin en bon estat, que les tarifes siguin ajustades… Igual així podré anar a comprar a Plaça Catalunya en bici sense por als robatoris. Tot està per veure, però d’entrada diria que la gent no té massa fe. No és estrany. Quan llegeixes la frase “Consulta l’àmplia xarxa de carril bici a Barcelona” a la web de Bicing, la veritat és que no saps si riure o plorar.