Brompton – 100 kms

En Marc Belzunces fa les entrades de 1000 en 1000, però les novates com jo hem de celebrar que hem arribat als 100 primers kilòmetres amb la Brompton.

I com va? Doncs molt bé. La conducció, que ja d’immediat vaig veure que era més àgil del que imaginava, cada dia millor. És molt maniobrable i la manca d’amortiguació no la fa gens incòmoda, és clar que tot deu dependre de com i a què estiguis acostumada. El canvi respon bé, no li manca “nervi” en la pujada final a la feina ni m’ha costat gens adaptar-me al que té de peculiar respecte als canvis convencionals.

Utilíssimes les rodetes per arrossegar-la a la feina, al centre comercial, a qualsevol lloc on el terra sigui pla i s’hagi de fer un recorregut sense carregar pes. Tan útils que potser seguiré les recomanacions i incorporaré les rodetes “totals” per estalviar-me haver d’aixecar el manillar una mica a pes. He d’anar a veure si em fan la bici molt més gran un cop plegada, perquè la taquilla del gimnàs és sagrada i la Brompton entra justeta justeta.

De moment, quan anticipo problemes per accedir amb ella a algun lloc, la guardo dins de la bossa negra i anònima i el problema esdevé CAP PROBLEMA. Lleugereta no és que sigui, probablement aquest serà l’únic “però” que de moment li trobaria, però fa bonic veure com els “machotes”, enfrontats a aquest comentari, l’agafen com si res i m’asseguren que és lleugera com una ploma (bé, potser tenen raó i soc jo la que està poc catxes).

El plegat, fantàstic. Ràpid i segur, em permet pujar i baixar escales o deixar-la plantada un moment sense perdre ni un minut.

En fi, malgrat el preu, estic satisfeta d’haver fet una bona compra.

Anuncis

Ho tenim clar

En Marc Belzunces explicava al seu blog el mal coneixement que té en Portabella de la modificació de l’ordenança municipal respecte a les bicis. Ho tenim clar si el que representa que és la imatge municipal de la promoció ciclista (repeteixo: representa) no se sap ni l’ABC de l’ordenança que suposadament ha promogut. Tot plegat, un detall sense importància, avui que el gran problema serà que les forces d’esquerra han perdut regidors a Barcelona ciutat, però no em podia estar de dir-ho. La culpa, com sempre, la tindrà l’abstenció, però també es podria qualificar d’abstenció institucional allò que fa l’Ajuntament cada cop que li enviem un escrit amb una pregunta concreta i ens respon amb aquella carta-tipus.

Exemple:

Pregunta: hi haurà un plànol amb les voreres “practicables” pels ciclistes de Barcelona?

Resposta: Barcelona està vivint el quasi podem qualificar de revolució en la seva mobilitat, gràcies al fort impuls de l’ús de la bicicleta, incrementat amb iniciatives com el Bicing (i…?????). Aquesta realitat necessitava una regulació per evitar, precisament, que es generin conflictes entre els diferents usuaris de la via pública: vianants, ciclistes i vehicles (ja ho sé, per això pregunto, justament). Per aquest motiu, hem aprovat les modificacions a l’ordenança de circulació (més del mateix, i…?????). Tota nova normativa necessita d’un temps d’adaptació i t’informo que des de l’Ajuntament properament farem una campanya informativa perquè els ciclistes pugueu està al corrent de la normativa i dels consells per a circular per la ciutat (vale, que ens faran tríptics i díptics i cartells, però també un plànol?). D’altra banda, em plau informar-te el Pla estratègic 2006-2010 inclou doblar el número de quilòmetres de carril bici segregats i, alhora, implantarem més zones 30 a tots els barris de Barcelona (això ja m’ho diuen cada vegada que els envio una consulta, seria bonic veure-ho fet en comptes d’escrit…).

El dia que algú gosi donar respostes senzilles a preguntes concretes, potser hi haurà cua a les 9 del matí perquè sentit comú tregui majoria absoluta. Mentre tant, tenim el que tenim.

Brompton – Dia 1

Ja ha arribat. Sembla que he tingut sort en el termini per ser del color que és, igual el platejat no està de moda.

És una M de 6 velocitats amb plat de 44 dents. El compta-kilòmetres és un Trek Incite 9I, inalàmbric. De moment, només he afegit els llums i la bossa de sillín amb la funda, per entrar a aquells llocs on tenen fòbia ciclista.

Com m’imaginava, molt fàcil de portar, maniobrable i especialment útil quan toca anar per la vorera, perquè no tens la sensació d’envair tant. El canvi de 6 velocitats s’agraeix MOLT en el tram final d’arribada a la feina i el plegat de la roda del darrera fa que entri sense cap mena de problema fins i tot a l’ascensor de casa. Anar a fer gestions amb ella… fantàstic. No cal buscar fanals ni tanques per lligar res, només plegar i cap a dins!

Bon temps i més bicis

Aquesta imatge del carril bici de la Diagonal, el dia de Sant Jordi, no té res a veure amb el que és Barcelona des que ha començat el bon temps. Les bicis es multipliquen. Els aparcaments estan a tope, més bicis lligades a qualsevol lloc (fins i tot on ho hauríen de ser, com ara als arbres). Els xoriços ja s’estaran fregant les mans mentre trien el millor model de cada barana (o el que té la cadena més vulnerable).

I és que malgrat els manguis, malgrat la misèria del carril bici majoritàriament insegur, malgrat la voluntat de l’Ajuntament de fomentar la mala maror entre ciclistes i vianants amb carrils bici com aquest:

això cada cop va a més.

Ara, tremolem, entre aquests ciclistes “de temporada” (i molts dels fixes, no ens enganyem) hi ha un bon grapat de kamikazes eixerebrats d’aquells que donen mala fama a tot el col·lectiu. Suposats ciclistes urbans que van per la vida avasallant als vianants, als altres ciclistes, fent el suicida amb els cotxes, i a sobre arriben a casa pensant que són la pedra filosofal. Avui mateix, amb el sol solet, n’he vist tres. Mala cosa.

Bicing

Sembla que demà obre la web del nou servei Bicing a Barcelona, tal com ens explica en Marc al seu blog De l’Holocè estant.

Caldrà veure si en la pràctica ens deixen treure profit a aquest sistema que a altres llocs sembla que dona bons resultats. Serà fonamental que hi hagi prou estacions i prou ben repartides, que les bicis estiguin en bon estat, que les tarifes siguin ajustades… Igual així podré anar a comprar a Plaça Catalunya en bici sense por als robatoris. Tot està per veure, però d’entrada diria que la gent no té massa fe. No és estrany. Quan llegeixes la frase “Consulta l’àmplia xarxa de carril bici a Barcelona” a la web de Bicing, la veritat és que no saps si riure o plorar.

Carril bici de misèria

Avui m’he fet la Diagonal gairebé sencera, de punta a punta.

El tram inicial, que conec de sobres, tot i ser compartit amb els vianants i la seva tendència a caminar pel mig de les línies paral·leles, té un bon passi perquè és força ample i hi ha molt d’espai per a tothom.

El tram entre Francesc Macià fins al carrer Aragó, també conegut, és un malabarisme al·lucinant on els vianants creuen com poden, els kioscos posen els diaris, els gossos campen ben sueltos… en fi, el desastre de sempre.

Des del carrer Aragó fins a les Glòries allò és com la dimensió desconeguda. Un primer tram de carril inexistent, obres, encreuaments “a dojo”, un segon amb una Rambla sense carril marcat on alguns vianants (per variar) miren malament. Els és igual que vagis a 5 per hora o que els passis a 5 metres. Solució: no mirar-los.

Creuar la Plaça de les Glòries és totalment cutre. El carril, situat a la vorera, es difumina en aquelles taques interminents. Ja estalvien fins i tot en la pintura. Una cosa és ser sostenibles i altre és ser patètics…

D’allà fins al carrer de Josep Pla, almenys ens tornem a trobar les famoses ratlles a nivell de rambla. Aquest recorregut té un punt de cross, amb tapes de clavegueres i registres, a banda de les senyores decidides a passejar el cotxet (amb nen i tot) pel ben mig de les dues ratlletes, quan la rambla central, amplíssima, està absolutament buida. Mecanismes inescrutables de la ment humana.

Al carrer Josep Pla representava que hi havia un carril bici segregat. De bici-cross, més aviat. El ferm estava indecent, les línies delimitaven un espai asimètric. Algú sense la paraula “manteniment” al seu diccionari el va manar fer no ser quan de temps ençà, i així ha quedat.

Bé, per sort el dia era fantàstic, la temperatura bona, el sol d’aquell que fa ganes d’estar al carrer. Trekking a banda, la bici (com sempre) ha estat una excel·lent manera d’anar a treballar.

I finalment, chapeau a l’Hotel AC Barcelona, on han estat extremadament atents i m’han ofert, sense cap mena de problema (més aviat, al contrari) aparcar la bici al pàrking de clients. Així dona gust.

Resposta municipal

He de dir que he rebut resposta de l’Ajuntament de Barcelona, globalment correcta i en termes prou ajustadets al que els comentava. Encara que evidentment no solucionarem el tema dels aparcaments de BSM ni farem bicibergs a la Plaça Catalunya ni reconvertirem els carrils pintats a les voreres en autèntics carrils bici, almenys s’han dignat a respondre més o menys al que tocava, en comptes de fer allò tan típic de certes administracions, altrament dit “andarse por los cerros de Úbeda”.

Reprodueixo algunes parts de la resposta, ni que sigui per donar continuïtat a aquell post de “com una criatura…”.

Pel que fa a la possibilitat d’utilitzar els aparcaments de BSM per a estacionar bicicletes durant un temps determinat, lamento els fets que m’explica en el seu correu. (…) L’informo que he adreçat una còpia del seu escrit als responsables de BSM perquè tinguin en consideració i valorin les seves observacions.

(…)

En el Pla estratègic 2006-2010, doblarem el número de quilòmetres de carril bici segregats, adaptarem el transport públic per facilitar-ne el seu ús i augmentarem les places d’aparcament (9.000 per al 2007). Vull apuntar també que la voluntat de l’Ajuntament no és altre que, tal i com hem fet en els darrers anys, seguir treballant conjuntament amb les associacions i entitats ciclistes perquè la posada en marxa de la normativa sigui un element de millora.

M’ha cridat l’atenció això de doblar els kms de carril bici segregat i he anat al blog d’en Marc Belzunces, on hi ha aquest post sobre l’actualització Gener del 2007 del mapa col·laboratiu de carrils bici dels Països Catalans, a banda de moltes altres entrades molt interessants. Si anem al Google Earth i ens mirem aquest mapa, ens trobem amb que els carrils de color verd (els autèntics carrils bici: a nivell dels cotxes i segregats físicament) no són precisament majoritaris. Entenc que aquests són els que es doblaran, segons l’alcaldia. Bé, el doble de poquet no és massa, tot i que evidentment és millor que res.