Arxiu d'etiquetes: bicing

Contrast

Cada vegada que veig un usuari de bicing faig un esforç conscient per no fer allò de que tant em queixo: generalitzar. No estaria bé que algú que rondina perquè vianants i conductors generalitzen amb el gremi ciclista i ens tracten a tots d’incívics kamikazes saltasemàfors, tingui prejudicis respecte a un sector (subconjunt, que dirien els meus profes de mates d’EGB) dels ciclistes urbans. Em costa, però, perquè molts responen al perfil de ciclista novell, mal equipat i que sovint es comporta com si fos un vianant. Molts, no tots, em repeteixo. Ni tan sols la majoria. Segurament una minoria. Però tot i així… reconec que em costa.

Avui, per exemple, mentre caminava per la vorera amb la meva bici al costat (no era una vorera particularment estreta, però ho faig perquè no m’agrada practicar l’eslàlom de vianants, no està bé i no necessito cap multa municipal que m’ho recordi) veia com baixava en sentit contrari una dona en bicing. No un noiet esbojarrat ni un “antisistema”, una senyora com qualsevol altra. Això sí, amb auriculars i enganxada al cul de la vianant que, sense ser conscient de la proximitat de la bici, anava just al davant, també amb auriculars. Anava allà, ben a prop, esperant a tenir un bocinet d’espai per passar, fins que l’ha avançat a pocs centímetres. Qualsevol moviment brusc d’aquells que podem fer tots quan anem caminant per la vorera, sovint despreocupats, hauria tingut com a conseqüència un cop. Quina necessitat hi ha d’enganxar-se als vianants d’aquesta manera? Penalitzen en la quota del bicing per posar el peu a terra? De la mateixa manera que ens queixem que alguns conductors de cotxes i motos, quan van en els seus vehicles, sembla que oblidin el que és anar a peu, pot ser que a altres els passi el mateix quan pugen a la bici? Tant costa ser conscients de que els vianants mereixen(m) respecte i de que només cal fer allò que esperem que els altres facin? Actituds com aquestes són les que ens generen problemes a tots. Només espero que el meu pas, tranquil i caminant al costat de la bici, hagi servit de contrast respecte al que ha estat un comportament irresponsable i maleducat.

Em felicito

Pel que diuen els diaris i els meus amics usuaris del Bicing, sembla que vaig prendre una bona decisió en no fer-me usuària del “servei”.

La meva amiga Fina, companya de feina sostenible i assenyada “donde las haya”, està que trina amb les bicis del bicing. No només no troba quan en necessita, o no troba on deixar-la, o troba cotxes aparcats al bell mig de l’espai bicing, o troba bicis sense frens o amb el seient que té més mobilitat de la desitjable, sinó que a sobre ha de llegir comentaris com aquest que ens transcriu en Marc Belzunces al seu blog, trobat a una entrevista amb un dels responsables del Bicing barceloní. Literalment: Lo lógico es que en el futuro algunos usuarios se den de baja del servicio cansados de no encontrar bicicleta. Así se equilibrará la oferta y la demanda. Brutal.

Equilibrem l’oferta i la demanda de la sanitat deixant que morin pacients en llista d’espera? Equilibrem l’oferta i la demanda de les llars d’infants deixant els nens sols a casa? Bé, només són algunes idees. Va, equilibrem? Quins nassos…

Bicing

Sembla que demà obre la web del nou servei Bicing a Barcelona, tal com ens explica en Marc al seu blog De l’Holocè estant.

Caldrà veure si en la pràctica ens deixen treure profit a aquest sistema que a altres llocs sembla que dona bons resultats. Serà fonamental que hi hagi prou estacions i prou ben repartides, que les bicis estiguin en bon estat, que les tarifes siguin ajustades… Igual així podré anar a comprar a Plaça Catalunya en bici sense por als robatoris. Tot està per veure, però d’entrada diria que la gent no té massa fe. No és estrany. Quan llegeixes la frase “Consulta l’àmplia xarxa de carril bici a Barcelona” a la web de Bicing, la veritat és que no saps si riure o plorar.