Arxiu d'etiquetes: bikefriendly

En bici a la feina

Anar a treballar en bici, malgrat el que pensin algunes persones, no és un perill i ni tan sols un stress, és una experiència en general agradable i fins i tot relaxant, més encara des que els carrils bici s’han multiplicat i tinc la sort de fer un recorregut força tranquil de casa al treball, o als diferents llocs on de tant en tant em toca anar a treballar.

Un exemple és aquest vídeo, en el qual travesso Barcelona gairebé de punta a punta en uns 25 minuts (de temps real, el vídeo està abreujat), i només amb alguns moments puntuals de stress, quan he de travessar determinades places de la Diagonal (molt mal resoltes i altrament dites #bicinyaps) o quan he de vigilar amb alguns motoristes “prisites” amb una compulsió aparentment incontrolable que els empeny a envair el carril bici.

Tot i aquests moments, la sensació agradable d’arribar en bici a la feina no té res a veure amb la de fer-lo en cotxe o moto, com havia experimentat en altres etapes de la meva vida. És per això que recomano a tothom que provi de desplaçar-se en bicicleta per Barcelona, és una experiència cada dia més agradable i segura, i pel que veig en el meu dia a dia, cada dia més escollida pels meus companys de feina, de gimnàs, amics i veïns.

Anuncis

Carril bici davant d’una escola

Fa un temps que es parla del tema del carril bici del carrer Ganduxer, i com sempre surten arguments a favor i en contra. Els meus, sent una persona que es desplaça per la zona en bicicleta i busca rapidesa, facilitat i seguretat en els meus desplaçaments, són a favor. Lògicament puc entendre alguns dels que són en contra, però la meva opinió és que massa sovint els arguments reals no es manifesten i el que es diu per amagar-los acaba caient en el ridícul.

Des del meu punt de vista, els arguments opositors tenen en gran part a veure amb la pèrdua d’espai que “patiran” els vehicles motoritzats (és igual que tinguin 2, 3, 4, 5 carrils, quan en perden un acostuma a ser la fi del món), tant per circular com per aparcar o parar en doble fila. Entenc que costi objectivar el fet de que durant molts anys des del cotxe i la moto s’hagi fet un ús i abús de l’espai, i que costi deixar-se prendre el que consideres com a propi, malgrat no ho comparteixi em sembla una reacció lògica per part de certes persones. El que no vull entendre és que es posin excuses “opositores” barates com ara la pujada que fa el carrer Ganduxer o el fet que el carril bici passi per davant d’una escola.

Començaré pel que em sembla més important. Per a mi, que un carril bici passi davant d’una escola és un valor afegit, per a l’escola i pel carril, i ho dic com a persona que fa molts anys va ser alumna, com a mare i també com a profe. Ja ens podem omplir la boca de mobilitat sostenible i de lluita contra la contaminació, però si seguim portant els nens al cole en coche o moto… poca cosa farem, les persones aprenem del que veiem fer i sobretot del que fem, no del que ens expliquen. Un carril bici davant del cole pot donar l’opció d’arribar en bici a molts alumnes, i fins i tot no cal escalfar-se massa el criteri pedagògic per aprofitar-lo i treballar in situ aspectes educatius que són transversals a les ciències socials, naturals, la tecnologia, l’educació física, la tutoria…

Finalment, pel que fa al “gravíssim inconvenient” de la pujada que fa Ganduxer i que, segons algunes persones amb certa representativitat associativa al barri, sembla que ni els nens podran arribar a superar, només volia recordar tres cosetes:

  • Des de fa molts anys les bicis tenen marxes (de fet la meva en té 6).
  • També des de fa molts anys, hi ha bicis elèctriques (tot i que jo encara no he necessitat una per anar a treballar a la Via Augusta).
  • La meva generació, quan la majoria de les bicis no tenien marxes i a més pesaven bastant, ja pujava carrers amb molta més pendent que Ganduxer, i no recordo que tinguéssim grans problemes. Imagino que els nens i nenes del segle XXI no seran menys que nosaltres, al contrari, i més encara amb les bicis del segle XXI.

Les bicis, no les sents

Sovint tinc la sensació, sobretot quan viatjo i parlo amb persones que viuen a ciutats amb trànsit menys “hostil”, de que el que faig en alguns posts és argumentar aspectes del ciclisme urbà que deixen bocabadats a una immensa majoria dels meus interlocutors. El post d’avui és un exemple ben clar.

És ben curiós que una de les crítiques que de vegades llegeixes i (més rarament) escoltes respecte a les bicicletes a la ciutat és que “no les sents”. Òbviament que no les sents. Són bicis. Només en una ciutat saturada de soroll, plagada de motos (trucades o no) que no et deixen ni mantenir una conversa quan vas caminant per la vorera, podem trobar ciutadans “anestesiats” contra la contaminació acústica que considerin com a un problema que hi circulin vehicles silenciosos.

Les bicis, a no ser que tinguin algun problema mecànic o que toquin el timbre, certament no les sents. Millor per a tots, com millor seria viure a una ciutat sense tant de soroll de motors passats de rosca. Igual que ara ens sembla surrealista que fa uns anys els metges passessin consulta tirant-nos el fum a la cara, espero que dintre d’uns quants més (i que siguin pocs) ens esgarrifarem de que assumíssim com a normal viure envoltats del soroll de tantes motos com plaguen els nostres carrers (i parlo de les motos perquè la meva impressió és que una sola moto, i no necessàriament una Harley, massa sovint fa més soroll que tots els cotxes que té al voltant).

Sí, les bicis, no les sents. Però si mires, les veus. I ves per on, cada dia en veus més.

 

De compres per Joan Güell

Ja fa més d’un any que les persones que anem en bici pels barris de Sants i Les Corts disposem d’un carril bici a Joan Güell, bidireccional i al costat de la vorera. Durant aquest temps, alguns dels opositors al carril han seguit insistint en els seus arguments, i també una associació de comerciants havia assumit, tot i que cada vegada de manera més discreta, aquesta oposició. A nivell individual, he trobat comerciants partidaris i opositors, per tant entenc que dins d’aquesta associació hi deuen haver discrepàncies internes, o no tothom hi està associat, o bé alguns comerciants opositors m’enganyen, potser perquè saben que vinc a comprar en bici i no tenen ganes de discutir amb mi sinó de (lògicament) fer negoci.  També val a dir que en les meves converses amb els comerciants del barri, encara no he trobat la lògica a que una associació de comerciants s’oposi a que un petit carrer comercial deixi de tenir 2 carrils de circulació per a vehicles a motor i passi a tenir un carril de circulació per a cotxes i motos i un carril bici.

Els arguments dels comerciants opositors em semblen de fàcil desmuntar, el primer que em deixen anar normalment són les zones de càrrega i descàrrega, però aquestes es demanen a l’Ajuntament, com va passar al carril bici de Can Bruixa, on un comerç que ocupava sistemàticament el nou carril bici, finament va demanar-la i tema tancat. Un cop resolt aquest “gran problema”, normalment la conversa acaba arribant a una de les vaques sagrades de la mobilitat en cotxe: el “problema” de no poder parar en doble fila. Voler tenir un carrer amb dos carrils de circulació per poder parar en doble fila és un argument que es desmunta sol i no mereix més comentaris.

Tampoc em quadra, i menys com a veïna del barri i compradora habitual als comerços d’aquest carrer, que la mateixa associació de comerciants s’oposi a que per Joan Güell passi una línia de bus. Sembla que en el seu imaginari comercial els clients que venim a comprar sortim de casa nostra (normalment al mateix barri) tots muntats en el 4×4, amb intenció de parar en doble fila i/o aparcar davant de la porta de la botiga dels fils, la cafeteria, la ferreteria, la botiga d’emmarcats, la botiga dels mobles… i així anem baixant tot Joan Güell a cops d’accelerador. No és aquest el perfil de comprador que veig normalment quan entro a aquestes botigues i, si ho era, pel bé de tots hauria de canviar, considero que el futur dels cotxes privats a la ciutat no és servir de “carret de la compra”, i menys mentre ens desplacem pel nostre barri.

Amb tot el respecte, crec que tenir un comerç a un carrer com és Joan Güell, i creure que els teus clients vindran en cotxe o no vindran, és tenir poca vista. Com a conductora, ciclista, vianant i veïna de Les Corts ho veig a diari, però qualsevol pot deduir que a qualsevol carrer del barri, ni tots els veïns ni tots els clients podrem aparcar davant de la porta on anem. Jo ja fa molts anys que, com és normal, no puc aparcar davant de la porta de casa meva, però de fet, si hi pogués aparcar, tampoc hi cabríem tots els veïns de l’edifici. El petit comerç de barri, per sort o desgràcia, no depèn de l’oferta d’aparcament a tocar de botiga, en això els centres comercials li guanyen la partida, de lluny. Certament si agafo el meu SUV per anar de compres, no se m’acudirà anar a Joan Güell ni a cap carrer similar, considero que és un tema de sentit comú.

De totes maneres, en tots aquests mesos que fa que tenim un carril bici a Joan Güell, afortunadament encara no he vist plegar cap botiga per culpa de que els seus clients no puguin venir en cotxe, i ben al contrari, he vist omplir-se les terrasses, obrir botigues noves i també força clients que arriben en bici, aprofitant que ara podem anar per aquest carrer de manera més segura i en tots dos sentits de la marxa. També he vist que a unes petites galeries comercials han posat una bici a mode de reclam decoratiu, a l’entrada, i m’ha semblat una bonica manera de deixar clar que són “bike-friendly”.

Aquest “nou” Joan Güell convida a anar a comprar, i això és una excel·lent notícia pel comerç de proximitat, del qual sóc una gran defensora. Fa molts anys que visc a una zona on un gran centre comercial plana sobre el petit comerç i sempre prioritzo comprar a les botigues que donen vida i caràcter al meu barri. Crec que pacificar els carrers i fer-los més segurs per a vianants i ciclistes és una bona notícia pels que, com jo, anem caminant i de vegades en bicicleta a fer les nostres compres diàries.

Bicis al gimnàs

Tinc la sort (buscada) d’anar de tant en tant a 3 gimnasos bike-friendly on òbviament no sóc la única en arribar en bicicleta, i on afortunadament tenen habilitades diferents maneres per poder guardar la meva Brompton amb seguretat.

Com que tots tres són bons llocs i extremadament biciamables, els anomenaré per ordre de quan hi vaig començar a anar:

Metropolitan
Holmes Place Les Corts
Love-Cycle

En el primer d’aquest gimnasos, un cap de setmana, em vaig trobar una veïna fent spinning. Vam compartir conversa i vestidor, i en sortir va veure la meva habitual Brompton (ja fa anys que em tenen filada a l’edifici), però aquesta vegada es va sorprendre i em va preguntar “¿pero vienes a hacer bicicleta, en bicicleta?“, amb èmfasi a les paraules subratllades, mentre s’oferia a “pujar-me” cap a casa en cotxe.

En el camí des del vestidor fins la sortida espero haver tingut temps d’explicar-li adequadament que l’absurd no és anar en bicicleta a fer bicicleta, sinó anar en cotxe a fer bicicleta, quan pots anar en bicicleta o amb transport públic (justament aquest gimnàs està a 4 parades de metro, sense transbords, des de casa). Però em temo que, més que convèncer-la, es va quedar amb l’anècdota per explicar a casa de que la veïna ciclista no només va en bici a la feina i a comprar, sinó que també va en bici a fer bici.